Ajuda
1. Com fer una consulta?
  1.1. Consulta per entrada

Si voleu consultar un article del diccionari, heu d’escriure la paraula corresponent a la casella blanca i prémer la tecla INTRO (o fer un clic sobre la rodona carbassa de la dreta de la casella blanca). Si la forma demanada no és al Diccionari, obtindreu la llista de les paraules alfabèticament més properes. Fent doble clic sobre una de les paraules de la llista permet accedir a l’article corresponent.
La cerca no distingeix les majúscules (per tant, és indiferent si s’escriu en lletres majúscules o minúscules).
D’altra banda, per trobar directament la paraula buscada, cal escriure-hi els accents i els altres signes gràfics com les dièresis, els guionets, etc. Les paraules femenines que comparteixen entrada amb la forma masculina corresponent, cal buscar-les per la forma masculina. Exemple: si es vol buscar regadora, cal escriure regador:


regador -a

[1393; de regar]

1 adj i m i f Que rega.

2 f Recipient portàtil a propòsit per a regar, que consisteix generalment en una caixa
cilíndrica amb un broc a l'extrem d'un tub lateral. [...]


Algunes variants gràfiques poc diferenciades (ex. dodecaedre, variant de dodecàedre; xilofon, variant de xilòfon) no tenen entrada independent. Si es busca dodecaedre, per exemple, apareixerà la llista de les entrades properes, entre les quals hi haurà dodecàedre. Fent doble clic sobre dodecàedre, s’accedeix a dodecàedre [o dodecaedre].
  1.2. Consulta per hipertext
Si feu doble clic damunt de qualsevol paraula d’un article del diccionari, accedireu a l’article de la paraula clicada.
  1.3. Consulta de la conjugació dels verbs
Si voleu consultar la conjugació d’un verb, cal clicar sobre conjugació, que es troba just sota l’encapçalament de l’article del verb, entrat en la forma de l’infinitiu.


 
2. Estructura        
  2.1. Entrada      
Els mots que constitueixen l’encapçalament de cada article —l’entrada— són escrits en negreta rodona.
Els homògrafs, o mots de grafia igual que, per raons etimològiques o gramaticals, hom considera paraules diferents, constitueixen articles independents, distingits per mitjà de números volats. Exemple:
  coure1
 
conjugació

[s. XIII; del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l'illa de Xipre, d'on s'extreia coure de bona qualitat]

m 1 QUÍM INORG 1 Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l'electricitat […]


coure2
conjugació

[del ll. vg. cocere, ll. cl. coquere, íd.]

[?complaure ] v 1 [ p p cuit -a ] tr ALIM Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.

2 [ p p cuit -a ] tr Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l'acció del foc perquè adquireixin determinades propietats [...]

2.2. Accepcions i subaccepcions
Els diversos significats d’un article —les accepcions— van numerats en negreta (1, 2, 3, etc.). Una mateixa accepció pot tenir dues o més subaccepcions, les quals aporten un matís que cal distingir en la definició general de l’accepció i van numerades en cursiva (1, 2, 3, etc.). Exemple:

creador -a
[s. XIV; del ll. creator, -oris, íd.]

1 m 1 adj i f Que crea. El creador de l'home.

2 [ en majúscula ] abs Déu. L'obra del Creador.

2 adj 1 m i f Que és autor d'una cosa nova. El creador d'un producte.

2 Que crea, que inventa. Esperit creador.


Els articles s’organitzen de manera que els significats més comuns precedeixen els tècnics i especialitzats.

Les accepcions especialitzades segueixen l’ordre alfabètic de llurs abreviatures d’àrea temàtica (ex.: en l’article absència, l’accepció DR CIV precedeix l’accepció PSIC).

Les locucions i frases fetes se situen al final de l’accepció amb la qual comparteixen significat o bé al final de l’article, i segueixen un ordre alfabètic, prescindint de l’abreviatura d’àrea temàtica que puguin portar.
Exemple:

isomètric -a
[de isometria]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la isometria.

2 GEOM Dit dels espais mètrics entre els quals hom pot establir una isometria.

3 contracció isomètrica FISIOL ANIM Contracció d'un múscul sense que es produeixi escurçament i allargament.

4 sistema isomètric CRISTAL·L Sistema cúbic.
  2.3. La marca    
Totes les entrades que coincideixen amb les del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans van precedides del senyal . La presència d’aquesta marca no implica que l’entrada tingui exactament el mateix abast semàntic en ambdós diccionaris.
  2.4. L’etimologia    
La majoria d’entrades del Diccionari porten indicada, entre claudàtors i a sota de l’encapçalament, una breu informació etimològica que pot constar de les indicacions següents:

 
- Datació més antiga coneguda, a vegades precedida de l’abreviatura c. (= circa ‘aproximadament’), o simplement amb l’abreviatura o. ‘orígens de la llengua’. Exemple:

podar

conjugació

[1166; del ll. putare 'netejar, esporgar']

v tr Efectuar la poda. Podar els pomers.


- Exposició de l’etimologia del mot, amb indicació, quan s’escau, de la llengua d’on procedeix. Si l’origen del mot és incert, es declara així. Si el mot és un derivat segons les normes generals de formació de mots, es diu simplement de quin mot deriva. Si es tracta d’un compost, s’expliciten els elements de la composició. Exemples:

pètal
[1839; del gr. pétalon 'cosa aplatada, fulla']
m BOT Cadascuna de les peces que componen la corol·la.


abellot
[de abella1]
m ENTOM 1 Abella mascle.
2 Borinot.


androcèfal
[de andro- i -cèfal]
m ART Monstre que té cos d'animal i cap humà.

Tant en els derivats com en els compostos, si tenien ja existència en llatí o en grec, s’explica aquesta etimologia, tot i que el mot es pugui considerar també format normalment en català i com a tal pugui ser tingut per derivat normal d’un mot bàsic.

En l’etimologia dels mots llatins es marca la quantitat de les vocals: llargues (ā, ē, ī, ō, ū) i breus (ă, ě, ĭ, ŏ, ŭ) normalment només quan afecta llur qualitat o timbre en català.

Pel que fa a altres llengües d’alfabet no llatí, s’utilitza una transliteració, no pas una transcripció fonètica. Vegeu l’annex Equivalències i diacrítics de caràcters no llatins al final d’aquest document.
  2.5. Indicadors
A través de l’apartat Abreviatures i símbols que surt a l’esquerra de la pantalla del Diccionari, es pot consultar la llista d’abreviatures i símbols usats en el text del Diccionari.
    2.5.1. L’indicador gramatical
   
La categoria gramatical és indicada per una abreviatura (o unes abreviatures) en lletra cursiva (ex.: m, f, adj, v tr). En els articles de més d’una accepció, si la categoria gramatical va davant del número d’accepció, aquesta indicació gramatical afecta tot l’article; si va darrere, només afecta aquella accepció en concret. Exemples:

    minaire
[de mina1]

m i f MIN 1 Persona que treballa en una mina.

2 Persona propietària d'una o més mines.

hidròfan -a
1 adj Fet transparent per immersió en l'aigua.

2 f MINERAL Varietat d'òpal que adquireix transparència per immersió en
l'aigua.
    2.5.2. L’indicador de tema
    A les entrades i les accepcions d’especialitat s’indica l’àrea temàtica mitjançant una abreviatura en majúscula (INDUM, OFIC, MÚS, GEOG, HERÀLD, etc.).
    2.5.3. L’indicador dialectal
Els mots que pertanyen a una o a part d’una àrea dialectal porten, en cursiva, l’abreviatura dial. Exemple:

creïlla

[del cast. criadilla 'turma, tubercle']

f dial BOT/AGR/ALIM Patata.
2.5.4. Altres indicadors
Determinades formes de la llengua van acompanyades d’abreviatures, en cursiva, que indiquen:
- la intenció amb què són usades (desp, despectivament; iròn, irònicament; i pej, pejoratiu);
- l’àmbit en què es fan servir (col·loq, col·loquial; pop, popular; i vulg, vulgar); - si se separen de l’ús propi i recte definit en el Diccionari (impr, impròpiament; fig, figurat; p ext, per extensió, etc.), - o si, finalment, es tracta de mots o expressions d’ús actual i general o bé són formes poc habituals, que han caigut en desús (arc, arcaic; ant, antic; i obs, obsolet).
2.6. Exemples
Moltes definicions van acompanyades d’exemples, en lletra cursiva, que n’ajuden a precisar el sentit o a il·lustrar la construcció sintàctica. Algunes accepcions o subaccepcions, sobretot quan són sentits figurats, no duen definició, sinó que són exemplificades directament. Exemple:

  fredor
[s. XIV; de fred]

f 1 1 Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l'aigua. L'aigua, no la vull gaire calenta: només que hagi perdut la fredor.

2 fig La fredor d'un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor.

2 Fred 3.
  2.7. Remissions
 
El Diccionari conté sovint definicions per sinonímia, és a dir, la remissió d’una entrada a una altra o d’una accepció a una altra, etc., per evitar duplicitats d’informació. Això converteix el Diccionari en un ampli repertori dels sinònims de la llengua i permet, a més, incloure-hi nombrosíssims mots d’ús restringit, formes dialectals, variants d’una mateixa paraula, etc. Exemples:

  escassesa
[de escàs]
f Escassetat.



afonar
[s. XV; de fons]
v tr ant i dial Enfonsar.
entrompar



conjugació
[de trompa]
v tr i pron pop Embriagar.

L’ús de números per a separar les accepcions i les subaccepcions, com també les diferents entrades homògrafes, permet de remetre-hi des d’altres entrades o accepcions de manera clara i exacta. En la remissió a accepcions, la negreta del número s’ha substituït per la rodona. Exemples:

  escat
[1324; de escata]

m ICT Àngel2.


abraçada
[s. XVI; de abraçar]

f Acció d'abraçar 1, 2 i 3.


maravedís
m cast NUMIS Morabatí 1 2.
  2.8. La partició sil·làbica (la marca)
S’ha indicat la partició sil·làbica en aquelles paraules que poden presentar alguna dificultat a l’hora de separar-ne les síl·labes a final de ratlla: dues o més vocals en contacte, mots prefixats, etc. (ex.: a-e-ri, cièn- ci-a, re-ï-na, rei-na, sub-e-pi-dèr-mic, su-per-es-truc-tu-ra, nos-al-tres).

La partició sil·làbica apareix al final de l’article precedida de la marca .
  2.9. Els homòfons
El Diccionari relaciona els mots que tenen el mateix so però una grafia diferent, és a dir, els homòfons, a fi d’ajudar en la diferenciació de mots que podrien confondre’s per la pronúncia. Aquests homòfons s’han establert segons la pronúncia del català oriental central, ja que és justament el dialecte en què es produeix més sovint l’homofonia, a causa de la neutralització vocàlica.

Els homòfons són indicats al final de l’article precedits de l’abreviatura HOM. Exemple:

  cub
[1045; del ll. cubus, íd.]

m 1 GEOM Políedre regular format per sis cares quadrades.

2 ARIT Tercera potència d'un nombre.

3 RELL Arbre del tambor d'un rellotge.

HOM: cup.


cup
[1045; del ll. td. hispànic cupus 'cubell', der. del ll. cl. cupa 'bóta']

m AGR 1 Recipient sobre el qual hom trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

2 Apartament o edifici separat on és elaborat el vi.

3 Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc.

HOM: cub.

3. Informació morfològica
  3.1. Les formes del femení
Les formes del femení es representen a continuació de la forma masculina de l’entrada, tant en els adjectius com en els substantius amb una forma per al masculí i una altra per al femení i amb categoria gramatical “m i f”.
La forma femenina queda expressada per la desinència d’acord amb els criteris següents:

• el femení és indicat per -a quan aquesta vocal s’afegeix simplement al masculí o en substitueix la terminació en -e o en -o (ex.: físic -a, sogre -a, maco -a indica que les formes femenines són: física, sogra
i maca).

• sempre que el femení comporta altres canvis ortogràfics, aquest femení és indicat a partir de la vocal tònica de l’entrada inclusivament (ex.: morat -ada, aràbic -àbiga, ornitòleg -òloga, mediterrani -ània,
hebreu -ea, jueu -eva
indica que els femenins són: morada, aràbiga, ornitòloga, mediterrània, hebrea i jueva).

• el femení és indicat sencer en tres casos:
— quan la forma masculina és un mono-síl·lab (ex.: pla plana, blau blava).
— quan la forma masculina és un bisíl·lab pla que dóna una forma femenina trisíl·laba esdrúixola (ex.: igni ígnia, obvi òbvia).
— en els casos en què la indicació del femení prescindiria només d’una o dues lletres sense formar síl·laba (ex.: silf sílfide, bròfec bròfega, rònec rònega).

Els femenins dels noms dels animals no són indicats al costat dels masculins sinó que tenen entrada pròpia en el Diccionari, per la dificultat que suposaria fer-ne una definició comuna. Exemple:

camell
[s. XIII; del ll. camelus i aquest del gr. kámelos, íd.]

1 m ZOOL Gènere de mamífers de l'ordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Camelus sp), de dimensions grans, de cos robust, amb un gep dorsal o dos, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que comprèn el camell comú (C. dromedarius) […]



camella1
f ZOOL Camell femella.

També tenen entrada pròpia els femenins que són totalment diferents del masculí (ex.: tia, d’oncle), i els que es formen amb sufixos especials (ex.: abadessa, d’abat).

En alguns casos, hi ha formes femenines que tenen entrada pròpia i no formen part de l’article de la forma masculina corresponent, per raons sobretot de significat. (ex.: americana, independent d’americà -ana, i caçadora, independent de caçador -ora).

Quan una accepció porta la indicació f de femení, vol dir que cal seleccionar la forma femenina indicada per la desinència que forma part de l’entrada de l’article. Exemple:


  polonès -esa
1 adj i m i f De Polònia (estat d'Europa) o del polonès (llengua).

2 f DANSA Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu […].

on s’indica que a l’accepció 2 correspon la forma del femení polonesa.

Quan en un article hi ha una accepció que té una forma femenina diferent de la que correspondria segons l’entrada, aquesta forma femenina és indicada explícitament en el lloc corresponent. Exemple:


  extrem -a
[996; del ll. extremus, -a, -um, íd., superlatiu de exterus (v. extra)]

1 1 adj i m Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l'últim de tot. L'Extrem Orient. Les províncies extremes de l'imperi Romà. L'extrem meridional d'Àfrica. És a l'extrem del pont. Els extrems dels dits.

2 [ f extrem ] m i f ESPORT En el futbol i altres esports d'equip, jugador de la línia davantera que practica l'acció atacant per les zones laterals del camp de joc; ala. […]


Quan s’usa extrem, doncs, amb el significat de la subaccepció 1 2, té la forma femenina extrem, cosa que no s’esdevé en les altres accepcions.

Quan hi ha dues formes per al femení, una és indicada en negreta després del masculí, com és habitual, i l’altra apareix entre claudàtors i en cursiva (ex.: motor motriu [o motora]; meu meva [o meua]).
  3.2. Les formes del plural
Per regla general, els substantius i els adjectius figuren al Diccionari en la forma singular. Tanmateix, els termes científics corresponents a categories taxonòmiques en botànica o en zoologia són consignats en plural (ex.: equinoderms, esquizofícies, pinàcies).

Pel que fa a les formes del plural dels mots que entren en singular, el Diccionari només les recull quan són irregulars, o quan n’hi ha més d’una, indicades entre claudàtors darrere l’entrada (ex.: mamà [pl -às], cafè [pl -ès], esquí [pl -ís], plató2 [pl -ós], xampú [pl -ús]; desig [pl -igs o -itjos]; agràs [pl -assos], excés [pl - essos], pastís [pl -issos], gos [pl gossos], embús [pl -ussos]).

En el cas dels adjectius aguts acabats en -s o en -ig, no es consigna el plural irregular quan pot ésser deduït de la forma femenina: escàs -assa (per tant escassos, escasses), rus russa, (per tant russos, russes); lleig lletja (per tant lleigs o lletjos, lletges).

Si no es diu el contrari, el plural dels sintagmes formats per dos substantius afecta només el primer dels elements (ex.: ciutats dormitori, camps escola, vagons llit, però caces bombarders).

Els mots invariables presenten la indicació inv: temps m inv, fons m inv, dilluns m inv. No la presenten, però, els invariables femenins acabats en -s, ni tampoc els masculins no aguts acabats en -s: càries f, urbs f, cactus m, bíceps m, tètanus m. Tampoc no la duen els mots compostos quan el segon element és un plural: antimíssils adj i m, portaavions m. Excepcionalment presenten aquesta mateixa indicació alguns mots regulars a fi d’evitar plurals analògics incorrectes: llapis m inv, pols f inv, dimecres m inv.
  3.3. Les formes verbals
El Diccionari entra els verbs en la forma d’infinitiu. Per consultar la conjugació completa, cal clicar sobre conjugació, que es troba just sota l’encapçalament de l’article, i s’obrirà una finestra amb les formes de l’estàndard general.

Els verbs que es consideren models de conjugació estan marcats amb un asterisc (*): (ex.: anar v* intr).

Quant a les formes verbals dels verbs irregulars, inclosos els verbs regulars amb alteracions ortogràfiques en algunes formes, el Diccionari remet a un dels verbs que s’han considerat models de conjugació (ex.: infondre [? confondre] v) o bé indica amb un asterisc (*) que el mateix verb de l’entrada és un d’aquests models (ex.: anar v* intr).

Quan un verb, a més de conjugar-se com qualsevol dels verbs regulars o irregulars, té una irregularitat que fa que se’n separi, aquesta irregularitat és indicada després del model (ex.: atreure [? jeure; p p atret -a] v tr) o directament després de l’entrada, si es tracta d’un verb regular (ex.: acomplir [p p acomplert -a o acomplit -ida]).
4. Estrangerismes
El Diccionari conté un gran nombre de manlleus d’altres llengües —estrangerismes—, alguns dels quals, en el transcurs del temps, han estat adaptats completament a la grafia i a la morfologia catalanes, com espagueti, futbol i flaix. Altres, en canvi, són manlleus encara no adaptats, que es presenten en el Diccionari en la forma que tenen en la llengua d’origen, com apartheid, trekking i whisky, i apareixen indicats amb un asterisc (*).

Els manlleus, adaptats o no, van acompanyats en el Diccionari d’una abreviatura en cursiva que n’indica la llengua d’origen (angl, àr, cast, it, etc.), llevat que aquesta ja consti en l’etimologia.
5. Abreviacions
Finalment, en el Diccionari també es poden consultar entrades-abreviació (símbols, abreviatures o sigles)
de noms comuns. La forma desenvolupada corresponent apareix en negreta. Exemples:
  entl.
abrev CONSTR entresòl.

aA
símb METROL abampere.

UCI
sigla f MED unitat de cures intensives (o unitat de vigilància intensiva).

Annex: Equivalències i diacrítics de caràcters no llatins
 

[¯]
[ˆ]
[ʼ]
[ʻ]
[~]
[à]
[ä]
[c]
[č]
[ḍ]
[ḏ]
[ğ]
[ġ]
[ḥ]
[ḫ]
[j]
[kh]
[ph]
[ṣ]
[ś]
[š]
[šč]
[ṭ]
[ṯ]
[ṷ]
[w]
[y]
[ẓ]
[ž]

 

vocal llarga
vocal llarga tònica
començament o tall sec de vocal
aspiració laríngia
circumflex grec
a llarga en àrab
a que, en àrab vulgar, sona e
ts en llengües eslaves
tx de dutxa [tʃ]
d emfàtica
d de cada [ð]
g de germà [ʒ]
g de gorra, guerra [g]
h alemanya [h]
j castellana [χ]
i en llengües eslaves
j castellana [χ]
f de filosofia [f]
s emfàtica
x de xinès
x de xarop, aixeta [ʃ]
(i)xtx, com en baix Txad
t emfàtica
z castellana [ө]
u semivocal [w]
u semiconsonant [w]
i semiconsonant [j]
z emfàtica
j de jardí [ʒ]

 
 
     
 
Qui som Ajuda
Sobre el diccionari.cat Condicions
Contacte Crèdits