Diccionari.cat és un producte cultural d’Enciclopèdia Catalana, SAU, empresa que forma part de Fundació Enciclopèdia Catalana, institució sense ànim de lucre.

Els Diccionaris de l’Enciclopèdia, amb un catàleg de gairebé cent títols, són un punt de referència de la llengua catalana i de l’edició de diccionaris, per la seva diversitat, singularitat i qualitat.

Aquesta línia d’edició d’Enciclopèdia Catalana va constituir el segon repte editorial amb què es va enfrontar l’empresa, després de la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana (1a edició: 1968-82). L’any 1979, seguint el seu objectiu de promoure i difondre la cultura catalana, Enciclopèdia Catalana va iniciar aquesta tasca amb la publicació del Diccionari català-francès / francès-català. Calia dotar el mercat de les eines necessàries per a normalitzar l’ús del català en tots els àmbits, crear un corpus lexicogràfic actualitzat que respongués al màxim nombre possible de necessitats lingüístiques: lèxic comú, terminologia, traducció, etc.

Així, dos anys més tard va aparèixer el segon diccionari bilingüe, el Diccionari alemany-català, i el 1982 ja va sortir publicat el primer diccionari general monolingüe que recollia tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana: el Diccionari de la llengua catalana. A partir del 1983, el ritme de publicació de diccionaris bilingües va augmentar (anglès-català, 1983; japonès-català / catalàjaponès, 1984; rus-català, 1985; portuguès-català, 1985; castellà-català, 1985; català-anglès, 1986; català-castellà, 1987; català-portuguès, 1989; català-hongarès, 1990; català-alemany, 1991; català-rus, 1992; català-italià, 1992).

Aquest ritme de publicació es va veure reforçat per un dels objectius que es va marcar l'editorial en l'edició de diccionaris bilingües: cobrir totes les llengües de la Unió Europea. Tanmateix, en aquest temps la col·lecció no va créixer només amb la publicació de diccionaris bilingües, sinó que va iniciar també una diversificació en la tipologia de les obres: diccionaris enciclopèdics, temàtics i complementaris de la llengua catalana (Diccionari enciclopèdic, 1984; Diccionari jurídic català, 1986; Diccionari de l'esport, 1989; Diccionari ortogràfic i de pronúncia, 1990; Diccionari enciclopèdic de medicina, 1990; Diccionari d'abreviacions, 1992).

L'any 1993 va aparèixer la 3a edició, corregida i molt ampliada, del Diccionari de la llengua catalana, que va significar una important posada al dia del recull lexicogràfic més complet en llengua catalana.

Aquest mateix any va sortir publicat el primer diccionari electrònic en CD-ROM (primer a tot l'estat espanyol): l'Hiperdiccionari català-castellà-anglès. Aquest diccionari va marcar l'inici d'una línia editorial que ha anat creixent i desenvolupant-se: la de l'edició d'obres de referència en suport multimèdia.

D'ençà de la meitat dels anys noranta, la diversificació en la tipologia de diccionaris es va veure acompanyada per la diversificació en els formats, per atendre tant necessitats diferents com públics també diferents: Diccionari manual de la llengua catalana, 1995; DIDAC. Diccionari de català, 1995; Diccionari manual català-castellà / castellà-català, 1995; diccionaris bilingües MINI (català-francès, català-anglès, català-alemany), 1996; Diccionari bàsic de la llengua catalana, 1996.

Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1995 (en l’edició de la qual Enciclopèdia Catalana va participar activament), l’any 1998 va aparèixer el Gran diccionari de la llengua catalana (83.500 entrades), que ampliava el diccionari anterior amb més entrades i informació addicional que fins aleshores no havia aparegut mai en cap diccionari monolingüe general.

Paral·lelament, va continuar ampliant-se la col·lecció de Diccionaris Bilingües que, a data d’avui, està formada per vint-i-set títols, que inclouen disset llengües (castellà, anglès, francès, alemany, italià, portuguès, llatí, rus, xinès, japonès, suec, hongarès, neerlandès, danès, finès, sànscrit i àrab) i és la principal col·lecció de diccionaris d’equivalències entre el català i altres llengües.

Els responsables de Diccionaris han estat Adolf Pérez, Marc Sagristà, Montserrat Torras i, en l’actualitat, Elvira de Moragas.

Les altres col·leccions, que juntament amb la dels diccionaris bilingües constitueixen actualment el catàleg de Diccionaris de l’Enciclopèdia, també han anat creixent, i esperem que continuïn fent-ho, per tal d’oferir tots els instruments necessaris per a la llengua catalana.

El Diccionari.cat és un producte de l’editorial Enciclopèdia Catalana, que forma part del Grup Enciclopèdia Catalana juntament amb l’editorial La Galera, la distribuïdora DIGEC i tot un seguit d’empreses participades, com ara Edicions 62, Geoestel (cartografia i guies), Tàndem Edicions (text i publicacions infantils i juvenils), Educacionline (ensenyament a distància) o la distribuïdora Àgora, Solucions Logístiques.

Es dedica a la publicació en català d’obres de temàtica diversa: enciclopèdies (com la Gran Enciclopèdia Catalana), diccionaris, assaig, llibres de divulgació i de text, manuals universitaris, llibres infantils i juvenils, etc. A partir del 1996 inicià l’edició electrònica en CD-ROM d’algunes versions d’aquestes obres, i el 1998 presentà el servei Catalunya en línia. L’any 2000 encetà una línia de publicacions periòdiques amb la revista Espais mediterranis (2000-02), i participà en el llançament de les revistes Sàpiens (2002) i Nat (2005), de natura.

També s’ha introduït en el camp de la producció audiovisual amb les sèries Catalunya des de l’aire i Rovelló, i en el de la producció cinematogràfica amb El zoo d’en Pitus.

Quant a la projecció internacional, prop de 300 títols de l’editorial (obres enciclopèdiques, ficció, no-ficció, llibres per a infants) han estat traduïts a 29 idiomes d’arreu del món, des dels més propers com l’anglès i el francès fins al japonès o el coreà. Té la seu a Barcelona, al districte 22@.

L’any 1965, a partir d’una idea d’Enric Lluch i Max Cahner, es va iniciar el projecte per a l’edició d’una enciclopèdia universal en català, que sortí a la llum, tres anys més tard, sota el nom de Gran Enciclopèdia Catalana (GEC).

En l’àmbit editorial, la realització de la GEC va comportar l’adquisició d’experiència en l’execució de grans projectes i la constitució d’un equip humà competent i especialitzat.

Quant a la part comercial, condicionà la creació d’una distribuïdora que estava en disposició d’oferir altres productes a un mercat amb una demanda d’obres en català i centrades en el territori.

Aquest marc va fer possible el desplegament de nous projectes editorials que han donat valor a l’empresa.

La gran quantitat d’investigadors, tècnics i experts de diferents àrees del coneixement que van col·laborar en la Gran Enciclopèdia Catalana van permetre la difusió d’aquest projecte, sinònim de coneixement i qualitat. Aquests atributs s’han fet extensius a la resta de productes del Grup. Els elements més valorats en els estudis de mercat són la defensa de la llengua, la qualitat dels productes, la diversitat temàtica, la marca i la solvència.

Les obres editades a Enciclopèdia Catalana lideren el mercat català tant per la seva qualitat com per la seva exclusivitat, essent referències indiscutibles per a milers d’usuaris i clients.

La importància de l’estructura editorial d’Enciclopèdia Catalana i l’aposta per diferents línies de treball han fet que es pugui associar amb altres empreses i institucions per a la creació de nous productes.

D’aquesta manera, ha coeditat obres de referència amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Televisió de Catalunya o l’Institut Cartogràfic de Catalunya; diccionaris amb l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Politècnica de Catalunya; col·leccionables amb El Periódico de Catalunya o l’Avui, etc.

D’altra banda, alguns dels productes han estat avalats per institucions com la UNESCO, i d’altres s’han fet en col·laboració amb universitats catalanes i estrangeres. Les aliances amb altres grups empresarials han fet possible la seva presència en diverses línies de negoci, com per exemple amb la col·laboració en la formació contínua amb la UOC a través de l’empresa Ensenyament Obert.

Enciclopèdia Catalana és un dels líders indiscutibles en recerca, desenvolupament i innovació
tecnològica del sector editorial català i estatal.
1. Té com a col·laboradors els investigadors, acadèmics i professionals més destacats del país.
2. Publica dades inèdites.
3. Fixa i defineix lèxic i terminologia des d’abans de la normalització lingüística.
4. Fixa toponímia i antroponímia.
5. Disposa de consells científics d’assessorament.
6. Crea productes amb plantejaments nous.
7. És capdavantera en l’edició en nous suports: publicació del primer diccionari en CD-ROM de
l’Estat (Hiperdiccionari)

Fundació Enciclopèdia Catalana és l’entitat cultural que encapçala el Grup format per diferents empreses editorials, l’objectiu de les quals és promocionar la llengua i la cultura catalanes mitjançant, especialment, l’edició d’enciclopèdies, llibres de consulta, diccionaris, llibres infantils i juvenils, llibres de text i obres de literatura catalana i universal. Té una activitat cultural continuada en l’àmbit de la difusió i la promoció cultural i dóna suport a alguns dels més importants premis literaris en català: Sant Jordi, de novel· la; Carles Riba, de poesia; Joaquim Ruyra, de novel·la juvenil; Mercè Rodoreda, de contes i narracions; Folch i Torres, de novel·la infantil, i Carlemany, de novel·la.

També convoca diversos ajuts a la creació i a la investigació, tant en la recerca humanística com en les ciències socials, i té distintes activitats adreçades als professors i alumnes dels diferents cicles educatius, com ara beques i un concurs de lectura en veu alta.

Fundació Enciclopèdia Catalana col·labora amb altres entitats com: Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Amics del Liceu, Amics de la Ciutat, Pen Club, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, etc.