■ profés
| | professa

Etimologia: del b. ll. ecl. professus, -a, -um, íd., participi de profitēri ‘declarar; prometre’ 1a font: s. XIV, Pere III
    adjectiu i masculí i femení cristianisme i dret canònic
  1. Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots. Monjo profés.
  2. profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne.
  3. profés temporal (o simple) Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa.