 | absolut -a
|
| |
[del ll. absolūtus, -a, -um, íd.]
|
| |
adj 1 Que no comporta cap restricció, cap limitació o cap condició.
|
| |
2 Que exclou tota relació.
|
| |
3 Que no tolera cap oposició.
|
| |
4 CRIST Concepte aplicable només a Déu.
|
| |
5 FILOS 1 Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d'ésser. Déu és l'ésser absolut.
|
| | |
2 La cosa en si, l'ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir.
|
| |
6 LING Dit de la forma, l'ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra.
|
| |
7 QUÍM Dit d'una substància quan és pura, sense mescla. Alcohol absolut.
|
| |
8 adjectiu absolut GRAM Adjectiu que no admet graus de comparació.
|
| |
9 construcció absoluta GRAM Construcció que no depèn de cap altre element de l'oració.
|
| |
10 en absolut loc adv 1 D'una manera absoluta, terminant. Li ha prohibit en absolut de tornar-hi.
|
| | |
2 [ en frases negatives i interrogatives ] De cap manera, gens ni mica. Et fa res que vingui? --En absolut.
|
| |
11 estat absolut ASTR Diferència entre l'hora civil al meridià de Greenwich i l'hora del cronòmetre.
|
| |
12 forma absoluta FON Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica.
|
| |
13 posició absoluta FON Posició d'un so immediatament abans o després d'una pausa llarga.
|
| |
|
