Abreviatures i símbols
 

accent

 
[s. XIII; del ll. accĕntus, der. de cănĕre 'cantar']
 
m 1 GRAM 1 FON Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba d'un mot o d'un grup de mots. Accent ascendent, descendent. Accent d'intensitat, dinàmic o expiratori. Accent melòdic, musical, cromàtic, tònic o d'altura.
  
2 accent gràfic (o simplement accent) Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal és accentuada, per a precisar-ne el timbre (accent agut o tancat [´], accent greu o obert [`]), per a distingir un mot d'un altre de significat diferent (accent diacrític) o per a indicar, en alguns casos, la supressió d'un fonema (accent circumflex [^]).
 
2 pl Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol.
 
3 1 Inflexió de la veu que expressa un sentiment. Amb accent adolorit.
  
2 posar l'accent en (alguna cosa) Posar-la en relleu, subratllar-ne la importància. El programa del partit posa l'accent en la necessitat d'un desenvolupament sostenible.
 
4 Entonació particular, manera de pronunciar, peculiar als habitants d'un país. Parlar amb accent rossellonès.
 
5 MÚS Augment d'intensitat donat a una nota amb relació a les altres.
 
6 POÈTICA Element constitutiu del vers que aquest, per a ésser harmoniós, demana en certes síl·labes.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda