| |
 | afidàvit
| | |
[del b. ll. affidavit, 3a p. perf. ind. de affidare 'jurar fidelitat']
| | |
m 1 DR Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en resti constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
| | |
2 FIN Document que era lliurat amb els títols del deute públic a alguns dels seus tenidors pel qual eren exonerats de tots o d'una part dels imposts que llur possessió comportava.
| | |
|
|
|
