Abreviatures i símbols
 

agulla

 
[s. XIV; del ll. vg. acūcŭla 'agulleta', diminutiu de acus 'agulla']
 
1 f 1 Barreta de metall o d'una altra matèria dura terminada en punta.
  
2 Barreta de metall, d'os, de fusta, etc., que té un cap terminat en punta i l'altre proveït d'un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc., que serveix per a cosir, brodar, teixir. Agulla de brodar. Agulla de cosir.
  
3 Barreta de metall o d'una altra matèria dura terminada en punta, en forca, etc., emprada per a fer gènere de punt, xarxa, etc. Agulla de fer mitja.
  
4 Barreta, generalment de llautó o d'acer, que té un cap terminat en punta i l'altre en una petita cabota. Agulla de cap. Agulla de picar.
  
5 Barreta recta o corbada, generalment metàl·lica, adornada o no, que té principalment o secundàriament la missió de subjectar (roba, cabells, etc.). Agulla de corbata. Agulla de pit. Agulla imperdible.
  
6 En una muntanya, roca terminada en punta.
  
7 ARM Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un cap, que era emprada en artilleria.
  
8 ARQUIT En una construcció, acabament terminat en punxa, coberta cònica o piramidal d'un gran pendent.
  
9 BOT Fulla acicular, com les dels pins, els cedres, etc.
  
10 CIR Instrument punxant emprat per a injectar, fer puncions, suturar, etc.
  
11 DIB Punxó de ferro o d'acer per a dibuixar el que cal gravar a l'aiguafort.
  
12 FERROC Porció de rails afuats amb un cap articulat i l'altre lliure que es desplacen lateralment per unir-se al rail o separar-se'n, per tal de reunir dues vies de ferrocarril en una de sola o per fer passar els trens d'una via a una altra.
  
13 FERROC Nom donat a tot el conjunt que constitueix el canvi de via o desviació.
  
14 MAGNET Barra d'acer imantat lliure per a poder girar damunt un punt i que, a causa de les propietats de l'imant, s'orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc on es troba.
  
15 METROL Petita tija metàl·lica emprada en certs aparells de mesura per a assenyalar el corresponent valor damunt una graduació ja establerta o bé la posició d'equilibri. L'agulla de la balança.
  
16 p ext METROL Òrgan capaç d'assenyalar el corresponent valor en un aparell de mesura.
  
17 MIN Barrina.
  
18 MINERAL Cristall acicular.
  
19 RELL Busca.
  
20 p ext RELL En un rellotge de sol, barra de ferro l'ombra de la qual assenyala l'hora.
  
21 TECNOL Rodet cilíndric utilitzat com a element rodolant en els coixinets d'agulles.
  
22 p ext TECNOL Peça o instrument metàl·lic, o d'un altre material resistent, llarg i acabat en punxa.
  
23 TÈXT En les màquines de fabricació de gènere de punt, peça metàl·lica allargada acabada en ganxo i proveïda de mitjans per a tancar-lo que serveix per a formar la malla.
  
24 TRANSP Planxa de ferro collada al costat dels carros i els camions per tal de fer-los més resistents.
  
25 agulla de carburador MOT En un carburador, barreta metàl·lica que, amb el moviment transmès pel flotador, regula el pas de la mescla.
  
26 agulla de fonògraf ELECTROAC Part mòbil d'una càpsula fonocaptora.
  
27 agulla de portal HIST A l'edat mitjana, funcionari encarregat de cobrar l'arbitri de portes en una ciutat o una vila murada (especialment a València).
  
28 agulla d'estendre Pinça per a estendre la roba.
  
29 agulla giroscòpica NÀUT Instrument d'orientació basat en les propietats del giroscopi, usat en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb.
  
30 agulla nàutica NÀUT Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic.
  
31 cercar una agulla en un paller Dit per a denotar la impossibilitat de trobar una cosa.
  
32 agulla del timó NÀUT En les embarcacions menors, cadascun dels pius damunt els quals giren les femelles del timó.
 
2 f pl BOT 1 Plantes del gènere Erodium, de la família de les geraniàcies, de flors rosades, purpurines o blanquinoses i de fruits en aqueni proveïts de llargues arestes.
  
2 Gerani.
  
3 Llengua de bou.
  
4 agulles de pastor Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Scandix pecten-veneris), de flors blanques i de fruits en forma d'agulla.
 
3 f ICT 1 Peix de cos molt allargat de l'ordre dels beloniformes (Belone belone), acabat en un bec agut i dentat, de colors verdosos i argentats.
  
2 Peix de l'ordre dels singnatiformes (Syngnathus acus), semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat i la cua en forma de paleta.
  
3 agulla de fons Peix de cos molt allargat de l'ordre dels anguil·liformes (Nemichthys scolapaceus), acabat en un llarg bec i en una cua filiforme.
  
4 agulla imperial Peix de l'ordre dels beloniformes (Strongylura acus), molt semblant a l'agulla (Belone belone), de la qual difereix en les aletes.
 
4 FOLK 1 f Pilar que es forma a l'interior d'un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
  
2 m Cadascun dels castellers que, situats dins el castell i encarats als baixos, aguanten els genolls dels segons per evitar que caiguin endavant.
 
5 f ORNIT Calàbria agulla.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda