Abreviatures i símbols
 

aire

 
[s. XIII; del ll. āēr, āĕris, i aquest del gr. aḗr, aéros, íd.]
 
m 1 QUÍM/FÍS 1 Mescla de gasos (nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars) que forma l'atmosfera terrestre. Aire humit, saturat, sec.
  
2 Nom genèric donat antigament als gasos.
 
2 1 L'aire com a medi (per oposició a terra i a aigua). Volar per l'aire.
  
2 aire emmetzinat Aire molt fred i perillós per a la salut.
  
3 a mig aire loc adv A mitja alçària.
  
4 a ple aire (o a l'aire lliure) A cel descobert.
  
5 canviar d'aires Canviar de clima, d'ambient.
  
6 en l'aire loc adv Enlaire.
  
7 viure de l'aire del cel fig Menjar molt poc.
  
8 viure de l'aire del cel fig Tenir pocs mitjans econòmics, pocs recursos.
 
3 pl Clima 1. Mudar d'aires.
 
4 1 Aire en moviment, vent (especialment el de poca intensitat).
  
2 cop d'aire Ventada.
  
3 cop d'aire PAT Estat inflamatori a causa de l'acció de l'aire fred.
  
4 estar entre dos aires Estar entre dues obertures que estableixen un corrent d'aire.
 
5 1 Aparença, aspecte. No es pot negar que el noi té un cert aire de família.
  
2 Actitud o posat expressius d'una qualitat personal o d'una emoció.
  
3 tenir un aire Tenir una semblança.
 
6 Manera peculiar de moure's una persona en caminar, en ballar o en fer un exercici qualsevol.
 
7 ESPORT 1 En l'hípica, manera d'avançar el cavall.
  
2 aire artificial Aire après mitjançant l'ensinistrament.
  
3 aire natural Aire espontani del cavall.
 
8 Petit atac, ombra, brot. Ha tingut un aire de feridura, de bogeria.
 
9 MÚS 1 Moviment o temps musical.
  
2 Melodia, tema, cançó.
 
10 aire complementari FISIOL ANIM Volum de reserva inspiratòria.
 
11 aire comprimit TECNOL Aire sotmès a una pressió superior a l'atmosfèrica.
 
12 aire condicionat TECNOL Aire que, tractat en un aparell o una instal·lació de condicionament d'aire, presenta les condicions higroscòpiques, tèrmiques i de depuració adequades per a crear en un local un ambient de característiques predeterminades i per a mantenir-l'hi.
 
13 aire de reserva FISIOL ANIM Volum màxim que hom pot expulsar després d'una expiració normal.
 
14 aire enrarit MIN Aire que, per manca de ventilació en les galeries d'una mina, s'ha empobrit en oxigen i s'ha carregat d'anhídrid carbònic i d'altres gasos.
 
15 aire suplementari FISIOL ANIM Aire de reserva.
 
16 bosses d'aire METEOR Terme obsolet, conservat al llenguatge popular, per a indicar la turbulència tèrmica o dinàmica.
 
17 corda a l'aire MÚS Dit de la corda dels instruments amb mànec quan hom la fa vibrar en tota la seva longitud sense subjectar-la amb cap dit que li faci produir un so més agut.
 
18 massa d'aire METEOR Gran extensió d'aire en la qual les propietats físiques de l'aire, la temperatura i la humitat varien poc en sentit horitzontal. Massa d'aire àrtic. Massa d'aire polar.
 
19 aire! (o aire, que vol dir vent!) col·loq Expressió que hom usa per a dir a algú que se'n vagi. Aire, que fas nosa!
 
20 donar-se aire Cuitar a fer alguna cosa; afanyar-se.
 
ai_re.
 
HOM: aira.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda