| |
 | arlot
| | |
[s. XIV; d'origen incert, mot sobretot del cat. ant., que sembla imitat del fr. ant. arlot, herlot, també d'origen incert (v. al·lot)]
| | |
m 1 El qui viu a costa d'una dona prostituïda; macarró.
| | |
2 Bordegàs, minyó.
| | |
3 rei arlot HIST Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d'altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells.
| | |
|
|
|
