Abreviatures i sÝmbols
 

arrencar
conjugaciˇ

 
[s. XI; d'origen incert, per˛ segurament preromÓ, indoeuropeu, no cŔltic, amb un significat bÓsic de 'aferrar, agafar amb violŔncia']
 
[«trencar ] v 1 tr 1 Treure, desprendre amb esforš (alguna cosa) d'all˛ a quŔ Ús plantada o adherida o de quŔ forma part. Arrencar (de terra) un arbre, una mata, l'herba dolenta. Arrencar pastanagues, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal.
  
2 PAT Expectorar.
  
3 Desembeinar.
 
2 tr Obtenir o aconseguir (alguna cosa) d'una persona amb esforš, amb treballs, amb ast˙cia, prendre-la-hi amb violŔncia. No es deixava arrencar els diners ni amenašant-lo. Arrencar a alg˙ una prometenša, una confessiˇ.
 
3 1 tr Comenšar bruscament (una acciˇ que exigeix un esforš considerable, que costa de produir-se). Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull.
  
2 intr Comenšar a caminar, a traslladar-se, etc., un animal, un vehicle, etc. Amb el pes de la cÓrrega i la pujada l'auto no podia arrencar. El ruc arrencÓ a cˇrrer. Si no el pegues, no arrenca.
  
3 tr Posar en marxa (un vehicle de motor, una mÓquina). Arrencar una moto.
 
4 intr Tenir l'origen. Del cementiri arrenca un camÝ estret. Uns principis que arrenquen de la filosofia grega.
 
5 tr MAR Augmentar la velocitat del vaixell.
 
6 intr MAR Desaferrar l'Óncora, o les seves ungles, del fons.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda