Abreviatures i símbols
 

bellugar
conjugació

 
[s. XV; del ll. vg. *bullĭcare 'borbollejar', 'posar-se en ebullició', der. del ll. bullire 'bullir', amb alteració de la seva forma resultant bullegar o bulligar, encara avui dialectal]
 
[®pregar ] v 1 1 tr Fer moure una cosa, especialment una part del cos, desplaçant-la lleugerament. D'ençà d'aquella caiguda, no ha bellugat més la cama.
  
2 pron Moure's desplaçant-se lleugerament. Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.
  
3 pron No estar quiet. La mainada sempre es belluga.
  
4 belluga't! Mou-te, vés de pressa.
  
5 fer bellugar Fer que algú o alguna cosa es bellugui.
 
2 pron fig Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Bellugar-se molt per obtenir una plaça vacant.
 
3 intr 1 Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment. Aquell peix és molt fresc: encara belluga.
  
2 Ésser capaç de moure's pel fet de no estar ben fixat. Té un queixal que li belluga.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda