Abreviatures i símbols
 

blanc1

 
[s. XII; del germ. comú blank 'brillant, blanc']
 
m 1 Color blanc.
 
2 1 Part blanca d'alguns objectes.
  
2 blanc de l'ou Clara.
  
3 blanc de l'ull Part que envolta la còrnia transparent.
  
4 blanc de l'ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
 
3 1 Punt o objecte al qual hom intenta d'adreçar un tir. Tirar al blanc.
  
2 Part central d'un fitó, d'una rodella.
  
3 fer blanc Encertar el blanc.
 
4 1 Espai en blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant.
  
2 GRÀF Cadascun dels marges que volten la pàgina d'un llibre.
 
5 ALIM Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix de porc i després cuit.
 
6 COL 1 Matèria colorant blanca. Blanc de zinc. Blanc d'Espanya.
  
2 blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets, façanes, habitacions, etc.
  
3 blanc de plom Cerussa.
 
7 PINT 1 En la tècnica de pintura a l'aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
  
2 En els dibuixos monocroms, pinzellada o traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.

 

blanc2 -a

 
[v. blanc1]
 
1 adj 1 Del color semblant al d'una superfície mat que reflecteix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a aquests colors.
  
2 en blanc i negre Dit de la pel·lícula, fotografia, etc., que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. S'oposa a en color. Un televisor en blanc i negre. Cinema en blanc i negre.
  
3 tant se me'n (o se te'n, etc.) dóna blanc com negre fig i col·loq Tant me fa una cosa com una altra, tant se me'n dóna naps com cols.
 
2 adj 1 Clar de color, per contrast amb altres coses de la mateixa mena, de color més fosc. Cabells blancs. Carn blanca. Fusta blanca. Pa blanc. Peix blanc. Roba blanca.
  
2 MAR Dit del cap que no és enquitranat.
 
3 adj 1 Mancat de color, empal·lidit. Quedar blanc de l'espant.
  
2 blanc com la paret (o com el paper) Molt pàl·lid.
 
4 adj 1 En blanc. Porta'm un paper blanc. Trobar, en un llibre, una pàgina blanca.
  
2 carta blanca Naip sense cap figura pintada.
  
3 donar carta blanca (a algú) fig Donar-li ple poder per a fer alguna cosa.
 
5 adj impr Incolor, transparent. Dur vidres blancs a les ulleres.
 
6 adj i m i f ANTROP FÍS Dit dels representants del grup leucoderm.
 
7 adj GRÀF Dit de les peces o dels elements tipogràfics més baixos que els caràcters d'impremta.
 
8 m INFORM Part d'un suport d'informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
 
9 adj i m i f HIST/POLÍT Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
 
10 adj METAL·L Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents.
 
11 en blanc loc adv 1 Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
  
2 passar la nit en blanc fig Passar la nit sense dormir.
  
3 quedar en blanc fig Quedar sense res, sense entendre res.
  
4 signar en blanc (un taló, un contracte) Signar-lo sense que al lloc corresponent consti cap dada, cap limitació, etc.
 
12 forma de blanc GRÀF En la impressió tipogràfica, forma que imprimeix la primera cara del full de paper.
 
13 metall blanc METAL·L Aliatge que té estany i plom o antimoni com a components principals.
 
14 vers blanc POÈTICA Vers d'una composició poètica mancada de rima.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda