 | bloc1
|
| |
[1905; del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok 'tronc tallat']
|
| |
m 1 Massa gran de matèria sòlida, molt compacta i pesant, generalment de límits externs ben definits. Un bloc de marbre. Grans blocs de metall. Un bloc d'una escullera.
|
| |
2 1 Reunió de coses considerades com formant una massa única.
|
| | |
2 bloc de paper (o simplement bloc) Llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
|
| |
3 fig Grup de persones o d'entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna, coalició. El bloc socialista.
|
| |
4 ELECTRÒN Conjunt d'elements que constitueixen una part compacta d'un aparell electrònic. Bloc amplificador. Bloc de sintonia.
|
| |
5 INFORM 1 Grup de mots, caràcters, o en general enregistraments, que a l'hora de fer una transferència de dades són tractats com una unitat.
|
| | |
2 En certs llenguatges de programació, agrupació de sentències que actuen com una unitat.
|
| | |
3 Element que representa un subsistema del diagrama de blocs sense entrar en els seus detalls constitutius.
|
| |
6 bloc de cases URBAN Conjunt d'edificis contigus (amb parets mitgeres o comunes) que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
|
| |
7 bloc de pisos URBAN Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un tipus o diversos, que exteriorment presenten forma regular i unitària.
|
| |
8 bloc erràtic GEOMORF Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d'una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l'indret de procedència.
|
| |
9 en bloc loc adv En conjunt, globalment. |
