Abreviatures i símbols
 

bolet

 
[o.; del ll. bolētus, íd.]
 
m 1 BOT 1 Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana o simplement visible, que consta generalment d'un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical o cama.
  
2 bolet cabriter Rossinyol.
  
3 bolet carner Bolet gros, de la família de les hidnàcies (Hericium erinaceus), que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició.
  
4 bolet d'agulles rufescent Picornell de pi.
  
5 bolet d'alzina Flota d'alzina, flota de roure.
  
6 bolet de cabra Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius pyrogalus), de barret d'un gris d'oliva que es fa en avellanoses, rouredes i fagedes.
  
7 bolet de femer Gènere de bolets de la família de les coprinàcies (Coprinus sp), que viuen sobre fems, excrements diversos, fusta podrida, humus, etc.
  
8 bolet de ginesta Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum), semblant al fals carlet, però més petit i de barret més fosc.
  
9 bolet de greix Bolet de l'ordre de les pezizals (Gyromitra esculenta), semblant a la múrgola, de cama groguenca que es fa a la primavera en els boscs de coníferes.
  
10 bolet de noguer Bolet de soca gros, de la família de les poliporàcies (Polyporus [Melanopus] squamosus), groguenc i cobert d'esquames de color marró, que parasita freixes i altres planifolis.
  
11 bolet de pi Bolet de la família de les estrofariàcies (Hypholoma [Nematoloma] fasciculare), de barret d'un groc de sofre i de cama allargada, que es fa sobre soques i arrels podrides.
  
12 bolet de poll Bolet de soca de la família de les poliporàcies (Polyporus [Oxyporus] populinus), en forma de mènsula, generalment cobert de molsa, que es fa sobre troncs de pollancres.
  
13 bolet de pollanc Pollancó.
  
14 bolet de rosada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma scalpturatum), semblant al fredolic, que es fa en boscs d'alzines i roures.
  
15 bolet de roure Flota de roure.
  
16 bolet d'esca Bolet lignícola de la família de les poliporàcies (Fomes fomentarius), de color de caoba i suberós, que es fa en roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana i amb el qual hom preparava l'esca.
  
17 bolet de soca Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets que creixen sobre fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
  
18 bolet de soca blanc Bolet de la família de les poliporàcies (Trametes gibbosa), vellutat, de carn suberosa i resistent, que es fa en soques de planifolis.
  
19 bolet de soca zonat Bolet de la família de les poliporàcies (Coriolus versicolor), de barret pla i sense cama que es fa en soques i branques mortes de planifolis.
  
20 bolet de tinta Bolet de la família de les coprinàcies (Coprinus comatus), de làmines negres i deliqüescents que es desfan en un líquid negre, considerat un dels millors bolets.
  
21 bolet de vaca Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius fulmineus), de barret viscós i de cama robusta acabada en un bulb en forma de baldufa.
  
22 bolet de xop Bolet gros, de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe maxima), de barret en forma d'embut i de cama gruixuda, propi de rouredes i fagedes.
  
23 bolet d'oliu Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus olearius), de barret de color groc de safrà o carbassa, metzinós, que pot ésser confós amb el rossinyol.
  
24 bolet d'om Companyol d'om.
  
25 bolet d'or Reig.
  
26 bolet d'orella Gírgola.
  
27 bolet d'ovella Molleric granellut.
  
28 bolet lletereser Rovelló de cabra.
  
29 bolet terrolenc Camperol.
  
30 a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou Refrany que significa que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d'un lloc o d'una persona concrets.
  
31 créixer (o fer-se) com els bolets Créixer molt ràpidament; créixer com una carbassera.
 
2 pl BOT En sentit general, fongs.
 
3 Dit d'una persona molt menuda.
 
4 1 INDUM Barret tou, rodó.
  
2 INDUM Bombí.
  
3 estar tocat del bolet col·loq No tenir el cap prou sa.
 
5 pop Cop donat al cap d'algú amb la mà.
 
6 TÈXT Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l'aspi i que dificulta la torsió del fil.
 
7 àncora de bolet MAR Àncora desproveïda d'ungles i de braços que es clava al fons de la mar mitjançant un casquet esfèric.
 
8 fer bolet SUR Eixamplar-se el cap d'un trefí, quan és de bona qualitat, en sortir de l'ampolla.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda