Abreviatures i símbols
 

1

 
[o.; del ll. bĕnĕ, íd., (v. ben)]
 
1 [ ben davant adjectius, adverbis i formes verbals ] adv Segons que hom podria desitjar; satisfactòriament, avantatjosament, feliçment. Trobar-se bé. Estar bé en un lloc. Haver dormit bé. Tractar bé els clients. Una feina ben acabada.
 
2 [ ben davant adjectius, adverbis i formes verbals ] adv 1 De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure. Una peça ben cosida. S'ha portat molt bé.
  
2 D'acord. Vindràs demà? Bé, però cap al tard.
  
3 anar bé Anar pel bon camí. Anem bé per anar al riu?
  
4 estar bé (algú) Estar en bona posició econòmica.
  
5 estar bé (algú) Gaudir de bona salut.
  
6 menjar bé Mastegar, empassar-se, etc., l'aliment amb apetit.
  
7 menjar bé Comportar-se educadament a taula.
  
8 menjar bé Prendre aliments de bona qualitat.
  
9 morir bé Morir religiosament, conformat.
  
10 venir bé (alguna cosa) Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
  
11 viure bé Viure honestament.
  
12 viure bé Viure alleradament.
 
3 [ ben davant adjectius, adverbis i formes verbals ] adv En alt grau, en un grau considerable (ponderant). Ho han dit ben clar. És ben llarga, aquesta carretera.
 
4 [ ben davant adjectius, adverbis i formes verbals ] adv 1 [ davant una forma verbal ] Del tot. L'han ben embolicat. S'ho van ben creure.
  
2 ben bé Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d'exagerar. No són ben bé iguals. Era ben bé l'estampa del diable. D'allò fa ben bé dos mesos. Hi caben ben bé tres autos.
 
5 interj 1 Exclamació per a aprovar. Què us sembla, això? Bé! Molt bé!
  
2 bé, bé! Exclamació per a marcar un dubte. Dieu que no vindrà? Bé, bé, ja ho veurem!
  
3 bé vaja! conj Exclamació per a marcar disgust, desil·lusió o protesta.
 
6 m ENSENY Nota d'examen o d'avaluació inferior al notable i superior al suficient o l'aprovat.
 
HOM: be f, ve.

 

2

 
[v. 1]
 
conj 1 1 Mot usat en posició inicial per a respondre contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. No fa fred? Bé t'has ben abrigat, tu! Bé podia haver dit que es casava, oi?
  
2 bé ... però Prou ... però, ... però malgrat això. Bé ho sembla, però tothom diu que no.
 
2 1 Emprat com a reforç d'altres conjuncions. Els uns o bé els altres.
  
2 ara bé loc conj Per a indicar il·lació (en un raonament). Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho.
  
3 doncs bé loc conj Introdueix una conseqüència que podria ésser posada en dubte, que podria ésser objectada, etc. Vam deixar-ho tot net. Doncs bé, algú ho ha tocat.
 
3 si bé (o per bé que, o bé que) loc conj Encara que. Llavors estava serè, si bé no del tot. Finalment ho va fer, per bé que no li agradava. Vam fer tard, bé que ells encara no hi eren.
 
HOM: be f, ve.

 

3

 
[v. 1]
 
m 1 1 Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar. Promoure el bé dels altres. Voler bé a una persona. Qui et vol bé et farà plorar. Fer bé a tothom. Tornar bé per mal. No hi ha bé ni mal que duri cent anys.
  
2 acabar en bé Acabar bé una cosa.
  
3 anar per bé Millorar.
  
4 bé comú POLÍT Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
  
5 de bé a bé loc adv Bonament, en bona harmonia, sense exercir cap violència. Ho arreglarem de bé a bé.
  
6 en (o a) bé de loc prep En profit de.
  
7 tenir per bé Aprovar.
 
2 pl Riquesa, fortuna, patrimoni.
 
3 DR 1 Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure'n un profit o una utilitat.
  
2 bé antifernal En el dret romà, bé que el marit tenia obligació de donar a la muller, en una quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
  
3 bé comunal Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi al qual pertany.
  
4 bé del comú Bé comunal.
  
5 bé de propis Bé patrimonial pertanyent a una entitat municipal.
  
6 bé d'ús públic Bé de domini públic destinat directament a ús de tothom (camins, carrers, parcs, fonts, etc.).
  
7 bé fungible Bé moble que pot ésser determinat pel nombre, per la mesura o pel pes i que normalment és substituïble per un altre d'equivalent (per exemple, diners).
  
8 bé immoble Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre's (terreny).
  
9 bé moble Bé que no té una situació fixa i que pot ésser traslladat d'una banda a una altra sense que es malmeti.
  
10 bé no fungible Bé moble que no pot ésser substituït per un altre.
  
11 bé movent Bé moble.
  
12 bé parafernal Bé propi de la dona casada, ja sia que el tingui en casar-se o que l'adquireixi després per qualsevol títol.
  
13 bé relicte Bé que alguna persona deixa en vida o que ha deixat en morir.
  
14 bé seent Bé immoble.
  
15 bé semovent Bé moble capaç de moure's per ell mateix (animals).
  
16 bé troncal Bé que una persona ha rebut de la seva família (en contraposició als adquirits o guanyats pel propi esforç).
 
4 ECON Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura pel procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Béns de producció. Béns de consum.
 
5 1 Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. Fer el bé. Dir bé.
  
2 FILOS Allò que constitueix la perfecció d'un ésser, considerada com a tal o com a fi d'un altre ésser que la desitja en tant que se li pot satisfer una necessitat o una mancança.
  
3 de bé loc adj Que practica el bé, honrat. Són gent de bé. Una dona, un home de bé.
  
4 pensar bé (d'algú) Pensar que és bo, honrat, etc.
 
6 bé de Déu Dit per a ponderar l'abundor i l'excel·lència d'alguna cosa. Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre!
 
HOM: be f, ve.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda