 | bronze
|
| |
[1558; de l'it. bronzo, íd., que probablement prové del ll. aes Brŭndŭsi 'bronze de Bríndisi' famós pel que s'hi fabricava]
|
| |
m 1 METAL·L 1 Aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d'altres elements.
|
| | |
2 bronze de plom Bronze que conté petites quantitats de plom, que el fan més resistent.
|
| | |
3 bronze de silici Bronze amb petites quantitats de silici, molt resistent i mal·leable, emprat en foneria.
|
| |
2 impr METAL·L 1 Nom aplicat a diversos aliatges de coure i d'altres elements, fins i tot al llautó, per raó de la seva semblança amb el bronze.
|
| | |
2 bronze d'alumini Aliatge de coure i alumini, molt resistent, dur, mal·leable i dúctil, que és emprat en foneria, en la indústria química i en el xapatge dels iots.
|
| | |
3 bronze de beril·li Aliatge de coure i beril·li, molt resistent, dur i mal·leable, que té la propietat de no produir espurnes.
|
| |
3 p ext ESCULT Escultura de bronze. Un bronze d'Aristides Maillol.
|
| |
4 edat del bronze METAL·L/PREHIST Període que segueix el neolític i precedeix l'edat del ferro.
|
| |
5 fer bronze fig i col·loq Bronzejar-se.
|
| |
|
