Abreviatures i sÝmbols
 

bufar
conjugaciˇ

 
[s. XIV; d'origen onomatopeic]
 
v 1 intr 1 Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistŔncia dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.
  
2 Cˇrrer el vent. Bufava la tramuntana.
  
3 bufa! interj pop Interjecciˇ que denota sorpresa, contrarietat, etc.
 
2 tr 1 Adrešar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.
  
2 p anal Fer sortir aire d'un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.
 
3 pron 1 Fer b˛fega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s'ha bufat a causa de la humitat.
  
2 pop Embriagar-se.
 
4 tr JOCS En el joc de dames, prendre al contrari una peša amb quŔ havia de matar i no ho ha fet.
 
5 bufar a l'orella (d'alg˙) Advertir, recordar, suggerir, a alg˙ alguna cosa.
 
6 Ússer (una cosa) bufar i fer ampolles ╔sser del tot fÓcil de fer.
 
7 estar (alg˙, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situaciˇ, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda