 | bullir
conjugació
|
| |
[c. 1330; del ll. bŭllire 'borbollejar; estar en ebullició', derivat de bŭlla 'bombolla']
|
| |
[®dormir ] v 1 intr Ésser un fluid en estat d'ebullició. L'aigua bull a 100°C.
|
| |
2 1 intr Coure en aigua que bull. Dinarem de seguida: la verdura ja bull.
|
| | |
2 tr Ara bullirem les patates.
|
| | |
3 tr p ext Fer bullir l'olla.
|
| | |
4 tenir per a fer bullir l'olla fig Tenir per a viure.
|
| |
3 intr 1 Ésser un líquid agitat a semblança de l'aigua quan bull, a causa d'una fermentació, d'una agitació mecànica, etc. Bullir el most en el cup. Un remolí on l'aigua bull.
|
| | |
2 fig La gent bullia pels carrers i les places.
|
| |
4 intr Ésser excitat, agitat, per una passió, una emoció, etc. Bullir d'indignació.
|
| |
5 tr Fer bullir. Heu bullit la llet?
|
| |
|
