Abreviatures i símbols
 

cap1

 
[o.; del ll. caput, íd., substituït per capu (d'un suposat acusatiu *capum); com a preposició parteix de la idea de 'amb el cap vers un lloc'; com a adj. o pron., de la de 'extrem, bocí']
 
1 m 1 ANAT Part superior del cos de l'home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
  
2 ADOB Part d'una peça o d'un cuir que correspon al cap de l'animal.
  
3 TÈXT Llana de poca qualitat procedent del cap de l'ovella.
  
4 abaixar (o acotar) el cap fig Cedir al voler o al parer d'altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.
  
5 alçar (o aixecar) el cap fig Sortir de la pobresa o de la desgràcia, recobrar l'ànim el qui estava abatut, millorar un malalt.
  
6 amagar el cap sota l'ala fig No voler veure les coses, defugir la responsabilitat; inhibir-se.
  
7 anar amb el cap alt fig Anar amb dignitat, sense haver-se d'avergonyir del comportament propi.
  
8 anar amb el cap sota l'ala fig Trobar-se sense força, sense ànim.
  
9 anar cap per avall fig Anar una cosa malament, al revés de com hom voldria.
  
10 anar el cap enfora (o entorn) fig Rodar el cap.
  
11 anar-hi el cap Anar-hi la vida.
  
12 anar-se'n el cap fig Rodar el cap.
  
13 anar-se'n (o tornar-se'n) amb les mans al cap fig Resultar perjudicat en un afer.
  
14 cap baix (o cap cot, o cap jup) fig Trist, capficat.
  
15 cap blanc Cap amb cabells blancs.
  
16 cap de mort Crani, calavera.
  
17 cap d'escarola Cap amb cabells curts i cargolats.
  
18 cap de turc fig Persona a qui hom fa acusacions de les quals no és responsable.
  
19 cap pelat Cap sense cabells.
  
20 cap per amunt loc adv En posició normal, no invertida.
  
21 cap per avall loc adv En posició invertida.
  
22 cap rapat Jove que pertany a un moviment juvenil d'ideologia neonazi i racista i que es caracteritza per portar el cap rapat i per actituds violentes i agressives.
  
23 de cap loc adv Amb el cap, disposant el cos de manera que el cap quedi en primer lloc. Caure de cap. Rematar una centrada de cap. Llançar-se de cap a l'aigua.
  
24 de cap a peus loc adv fig Totalment, del principi a la fi.
  
25 demanar el cap Demanar la mort (d'algú).
  
26 entre cap i coll loc adv A la base del crani.
  
27 fer un cap nou fig Pegar (a algú).
  
28 fer un cop de cap fig Decidir-se, prendre una resolució.
  
29 haver-se'n d'estrènyer el cap fig Haver-s'hi de resignar.
  
30 no mirar cap ni cara fig No servar respecte a ningú.
  
31 no tenir cap ni peus fig Ésser (una cosa) un disbarat, no tenir ordre ni concert.
  
32 pujar al cap Fer sentir (una beguda alcohòlica) els seus efectes.
  
33 pujar al cap (els honors, un càrrec, etc.) fig Envanir-se d'haver-los aconseguits.
  
34 pujar els fums al cap fig Envanir-se.
  
35 rodar el cap fig Semblar (a algú) que tot roda al voltant seu, sentir vertigen.
  
36 tallar (o llevar) el cap Decapitar (algú).
  
37 tants caps tants barrets fig Tants parers, tantes opinions, etc., com persones.
  
38 tenir el cap espès (o carregat) fig Tenir el cap adolorit, poc clar.
  
39 tenir entre cap i coll (un pensament, un propòsit, etc.) fig Tenir-hi l'atenció fixada.
  
40 tirar-se de cap fig Llançar-se sense por (a una empresa arriscada o difícil).
  
41 val més ésser cap de sardina (o d'arengada) que cua de pagell fig Convé més tenir autoritat dins un domini petit que no pas ésser manat dins un domini gran.
  
42 treure el cap fig Començar (algú o alguna cosa) a sortir, fer-se visible.
 
2 m 1 El cap considerat com a seu de l'intel·lecte, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap.
  
2 anar-se'n (o fugir) del cap fig Oblidar-se d'alguna cosa, esborrar-se de la memòria.
  
3 ballar pel cap fig Recordar (algú o alguna cosa) vagament.
  
4 buidar-se (o trencar-se) el cap fig Esforçar-se, fatigar-se molt, en l'estudi, en la consideració, etc., d'una cosa.
  
5 cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell ) fig Eixelebrat, lleuger, sense seny.
  
6 cap buit (o cap d'ase, o de carbassa) fig Neci, ignorant.
  
7 cap de ferro fig Infatigable per al treball mental.
  
8 dur (una cosa) de cap fig Tenir la ferma intenció de fer-la.
  
9 escalfar-se el cap fig Fatigar-se mentalment (estudiant o esbrinant alguna cosa).
  
10 fer (o obrar) del seu cap Actuar per si mateix, per iniciativa pròpia.
  
11 fer el cap viu fig Estar alerta, amatent.
  
12 inflar el cap fig Incitar (algú) amb explicacions o raonaments exagerats, tendenciosos, etc.
  
13 mal cap fig Persona perduda, disbauxada.
  
14 no cabre (una cosa) al cap fig No poder comprendre que sigui, que s'esdevingui.
  
15 no tenir res al cap fig Ésser un neci, un ignorant.
  
16 omplir el cap fig Contar, explicar (a algú) una munió de coses.
  
17 passar pel cap fig Acudir-se (a algú) alguna cosa.
  
18 perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.
  
19 posar-se (o ficar-se) al cap fig Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s'hi.
  
20 posar un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans) Marejar (algú) a força de parlar.
  
21 rompre el cap (a algú) fig Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant.
  
22 tenir el cap a tres quarts de quinze Estar absent, distret, d'allò que fa al cas.
  
23 tenir el cap dur fig Tenir dificultats a comprendre les coses.
  
24 tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) fig Ésser lleuger, eixelebrat.
  
25 tenir molts pardals al cap Ésser lleuger, eixelebrat.
  
26 treure del cap fig Fer desistir algú (d'alguna cosa).
  
27 treure's del cap fig Inventar-se (alguna cosa), idear-la.
 
3 m i f 1 Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres a les seves ordres, capitost. Cap de bàndol. Cap de motí. El cap de la tribu. La cap de secretaria.
  
2 GENEAL Persona que té l'autoritat i ostenta la representació d'una casa regnant (o exregnant) o senyorial.
  
3 GENEAL Persona que ostenta la representació d'un llinatge (o d'una línia, o d'una branca, d'un llinatge).
  
4 cap de casa DR ADM Persona sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.
  
5 cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors.
  
6 cap de colla FOLK En les colles de castellers, casteller d'experiència que dirigeix el bastiment del castell.
  
7 cap de corda ESPORT Alpinista que, durant la marxa o l'escalada, ocupa el primer lloc de la cordada.
  
8 cap de dansa Capdanser.
  
9 cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en l'enterrament i els funerals.
  
10 cap de govern POLÍT Persona que exerceix la direcció del poder executiu en els estats en què aquest no és exercit exclusivament pel cap de l'estat.
  
11 cap de mester HIST Prohom d'un ofici o gremi.
  
12 cap de pastera Macip major de forn o fleca.
  
13 cap d'era Persona que dirigeix la batuda.
  
14 cap de sèrie ESPORT Atleta o equip esportiu objecte d'una classificació preferent abans d'iniciar-se una competició.
  
15 cap d'estat POLÍT Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l'estat.
  
16 cap d'estudis ENSENY Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té les funcions, entre d'altres, d'elaborar l'horari escolar, supervisar els programes i els exàmens i coordinar l'elaboració del projecte curricular del centre.
  
17 cap de taula fig Persona que ocupa el lloc d'honor en una taula.
  
18 en cap Al primer lloc d'una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.
 
4 m 1 Lloc preferent, central. En Joan seia al cap de taula.
  
2 Població principal d'un territori, capital. Cap de municipi. Cap de comarca.
  
3 cap de partit DR ADM Població d'un partit judicial en la qual radica el jutjat de primera instància i instrucció.
  
4 cap i casal HIST Títol donat tradicionalment a la ciutat de Barcelona, considerada des de l'edat mitjana com la més important del Principat de Catalunya.
 
5 m 1 Individu considerat com a part d'una col·lectivitat. Toquen quatre caramels per cap. A tant per cap. Cap de bestiar.
  
2 cap per cap loc adv Tant per tant.
  
3 en cap de loc prep A nom de (algú). Posar una propietat en cap de la muller. Li atorgaren el títol en cap del seu difunt pare.
 
6 m 1 Part més alta d'una cosa. Cap d'una muntanya.
  
2 cap de vila Part més alta d'una vila, per oposició a sòl de vila.
 
7 m 1 Part anterior, per on comença una cosa.
  
2 DESTIL·L Fracció més volàtil, que destil·la primer, d'una barreja de líquids sotmesa a destil·lació.
  
3 HERÀLD Part superior del camper on se situa un cap.
  
4 HERÀLD Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d'una amplària igual a un terç de l'altura de l'escut.
  
5 cap d'ala fig Persona eminent en un ram d'activitat.
  
6 cap d'any El primer dia de l'any.
  
7 cap d'any p ext Aniversari.
  
8 Cap d'Any FOLK Festa de celebració del primer dia de l'any, coneguda també amb el nom de Ninou.
  
9 cap de brot fig El millor de la seva espècie, el més eminent.
  
10 cap nuclear ARM Part d'un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
  
11 cap nuclear ARM Càrrega nuclear que hom munta a l'ogiva d'un projectil d'artilleria.
  
12 cap de frare TECNOL Broca d'extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics.
  
13 de cap i de nou loc adv Una altra vegada, des del començament. Aquella carta, l'hauré de fer de cap i de nou.
  
14 donar cap a fig Executar (una cosa).
  
15 tornar a prendre el cap del fil fig Continuar el discurs o el tema interromput.
  
16 treure cap fig Venir al cas, venir a propòsit. El que diu no treu cap a res. A què treu cap, que no li parlis?
  
17 treure el cap del fil (d'alguna cosa) fig Esbrinar-ne l'origen.
 
8 m 1 Part final per on acaba una cosa.
  
2 al cap darrer loc adv Després de tot.
  
3 al cap de loc prep A la fi (d'un espai de temps). Al cap d'un mes. Al cap de quinze dies.
  
4 al cap i a la fi (o al cap i a l'últim) loc adv Després de tot.
  
5 cap de mes p ext Darrers dies del mes.
  
6 cap de setmana p ext Darrers dies de la setmana, dedicats al descans.
  
7 cap d'una peça (o una habitació) Extrem de l'habitació oposat a l'entrada.
  
8 eixir a cap de (una cosa) fig Pervenir a acabar-la.
  
9 esperar (o voler) postes de sol i caps de setmana fig Esperar amb delit les hores de lleure, els dies de festa.
  
10 ja som al cap del carrer! fig Ja hem arribat al final de la discussió, ja no cal parlar més (d'una cosa).
 
9 m 1 Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
  
2 ANAT Extremitat arrodonida de certs ossos.
  
3 ANAT Porció més voluminosa de certs òrgans.
  
4 GEOMORF Punta de terra que entra mar endins.
  
5 OFIC Extrem més ample d'un martell, d'un mall, etc., oposat a la pena.
  
6 TÈXT Tros de roba que serveix per a comprovar la bona marxa de l'estampació.
  
7 cap de casa CONSTR Golfa.
  
8 cap de fibló METEOR Mànega.
  
9 cap de llinyol Tros de llinyol.
  
10 cap de mort Part de la carn de bou compresa entre el peixet i la tapa plana i que correspon al davant de la cuixa.
  
11 cap de núvol METEOR Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.
  
12 cap de peça TÈXT Cadascun dels dos extrems d'una peça de teixit on hi ha les llistes o els senyals que en marquen el començament i l'acabament.
  
13 cap de pit ADOB Part de cuir de sota la panxa, on hi havia la mamella de l'animal.
  
14 cap de pont TÀCT Posició militar que estableix una força armada en terreny enemic, a l'altra banda d'un riu o un estret, per preparar el pas del gros de l'exèrcit.
  
15 cap mort (d'un camp) Andana.
  
16 de cap a cap loc adv D'un extrem a l'altre, totalment. Ha llegit el seu discurs de cap a cap.
  
17 fer cap a fig Anar a parar a, arribar fins a. Aquest camí fa cap a la masia. No sé on farà cap, amb aquestes raons.
  
18 lligar caps fig Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.
  
19 no saber per quin cap començar (o per quin cap posar-s'hi) fig No saber per on començar una feina, una obra, etc.
  
20 no tenir cap ni centener fig Ésser absurda, inexplicable (alguna cosa).
  
21 pel cap alt loc adv No pas més que, a tot estirar.
  
22 pel cap baix loc adv Almenys, si no més.
  
23 tenir caps (el blat, l'ordi, etc.) Tenir brins.
  
24 tenir (o saber) pel cap dels dits fig Saber (una cosa) molt bé, dominar-la.
  
25 tira pel cap que vulguis fig Fes el que vulguis.
 
10 m 1 Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d'espart, etc., d'un cabdell, d'una madeixa, d'una corda, etc.
  
2 Tros de corda.
  
3 p ext TÈXT Cadascun dels fils que formen un fil retort, un cordó, etc.
  
4 TÈXT Metxa, fil, pua, etc., en referir-se al nombre d'aquestes unitats en una màquina.
  
5 pl TÈXT Rebuig de les matèries tèxtils filades.
  
6 cap de mort MAR Barret.
  
7 caps de revés p ext MAR Conjunt format per les escotes de sobrevent i les amures i les bolines de sotavent, que no treballen en navegar de bolina.
 
11 m BOT 1 caps blancs Planta sufruticosa perenne de la família de les crucíferes (Alyssum maritimum), de flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d'un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
  
2 caps d'ase Tomaní.
 
12 m ZOOL 1 cap d'ase Peix perciforme de la família dels tríglids (Eutrigla gurnardus), del grup de les lluernes, amb el dors grisenc o verdós pigallat de blanc i el ventre blanc.
  
2 cap de bou Capgròs 2 1.
  
3 cap d'olla Gènere de cetacis odontocets de la família dels delfínids (Globicephala sp), de cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, i de cap molt gros i bombat, sense rostre.
 
13 cap de cavall TÈXT Conjunt de suport i pinyó motor situat al començament dels cavallets o suports del tren d'estiratge de moltes màquines de preparació i filatura.
 
14 cap de mort 1 GRÀF Taca produïda pel peu d'un tipus col·locat al revés en la composició d'un text per substituir una lletra el tipus de la qual manca a la caixa.
  
2 TÈXT En el tren d'estiratge de les màquines manuars, metxeres, contínues i selfactines, caixa de ferro de forma semicircular que serveix de tapa i de suport a la roda que transmet el moviment del corró de darrere a l'intermedi.
 
15 cap magnètic ELECTROAC Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
 
HOM: cab.

 

cap2

 
[v. cap1]
 
adj i pron inv Algun (no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d'una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). No té cap cosí. Al cistell ja no hi ha cap poma. Cap dels alumnes no és ací. Tens cap cordill, a mà? Si cap d'ells hi va, ja t'ho diré. No sé com poden llegir cap d'aquests llibres. Saps cap remei, per a això? Cap (no en sé cap).
 
HOM: cab.

 

cap3

 
[v. cap1]
 
prep 1 1 En direcció a, devers. Vine cap ací. Cap avall. Cap a la dreta. Si vas cap a casa, avisa'm.
  
2 fig La nació se'n va cap a la ruïna.
 
2 A la banda de, no lluny de. Aquest poble deu ser cap a Olot.
 
3 1 Aproximadament, pels volts de. Va venir cap a les nou. Cap a seixanta anys va deixar la feina.
  
2 cap al tard loc adv Després de post el sol, cap al vespre.
 
HOM: cab.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda