Abreviatures i símbols
 

cara1

 
[s. XIV; d'origen incert, potser del gr. kára 'cap', passat al ll. vg. amb expansió semàntica de 'cap' a 'cara', o potser d'un origen preromà indoeuropeu afí al gr]
 
f 1 1 ANAT ANIM Part anterior del cap de l'home.
  
2 p ext Part anterior del cap d'alguns animals.
  
3 caure la cara de vergonya fig Passar molta vergonya.
  
4 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig Fer violentament retret (d'alguna cosa) a algú.
  
5 escopir a la cara fig Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.
  
6 fer una cara nova fig Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.
  
7 negar la cara fig Negar la salutació (a algú).
  
8 no mirar la cara fig Tenir aversió, quimera (a algú).
  
9 no saber on té la cara fig Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.
  
10 no tenir cara per a senyar-se fig Tenir la cara molt petita.
  
11 passar la mà per la cara fig Avantatjar (algú).
  
12 rentar la cara fig Adular (algú).
  
13 rompre's la cara fig Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
  
14 sense mirar cara ni ulls fig Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
  
15 tenir cara i ulls fig Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).
  
16 veure's les cares fig Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
 
2 1 Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
  
2 fig Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.
  
3 fer cara estirada (o llarga) fig Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
  
4 fer dues cares fig Tractar d'acontentar alhora les parts contràries.
  
5 fer per la bona cara de (altri) fig Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
  
6 fer per la seva bona cara fig Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.
  
7 mudar (o trasmudar) la cara fig Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte.
  
8 pagar amb la cara fig Revelar la cara el que (algú) és.
  
9 portar escrit a la cara fig No poder amagar o dissimular (alguna cosa).
  
10 tenir (o fer) cara de bon any fig Tenir l'aspecte sa, robust.
  
11 tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) fig Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.
  
12 tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) fig Revelar un pesar, un geni malenconiós.
  
13 tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) fig Tenir l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor.
  
14 tenir (o fer) cara de pasqua fig Revelar satisfacció.
  
15 tenir (o fer) cara de pomes agres fig Tenir l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enutjat.
  
16 tenir cara d'ovella i urpes de llop fig Tenir l'aspecte de bona persona però ésser pervers.
  
17 tenir la cara gruixuda fig No immutar-se per cap retret.
 
3 1 Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s'ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
  
2 a la cara de loc prep fig Davant de, en presència d'algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d'algú.
  
3 cara a cara (o cara per cara) loc adv fig Manifestament, l'un enfront de l'altre.
  
4 de cara a loc prep Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l'estiu.
  
5 de cara a loc prep En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.
  
6 de cara a loc prep Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.
  
7 donar (o mostrar, o treure) la cara fig Respondre (per algú), sortir en defensa seva.
  
8 donar (o treure) la cara (en un afer) fig Presentar-s'hi com a interessat.
  
9 fer (o plantar) cara fig Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).
  
10 girar cara fig Fugir.
  
11 mirar de cara fig Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
 
4 1 Part anterior d'una cosa.
  
2 cara d'una medalla Anvers d'una medalla.
  
3 cara d'una moneda NUMIS Anvers d'una moneda, que porta generalment el cap o la cara d'una divinitat, d'un rei o d'un personatge, al·legòrics o reals, d'on li ve el nom.
  
4 cara d'una pell (o d'un drap) Endret d'una pell, d'un drap.
  
5 cara d'un edifici Façana.
  
6 cara polar ELECTROT En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l'entreferro.
  
7 fer cara a fig Estar (un edifici) davant d'un altre. El palau de l'Ajuntament fa cara al de la Generalitat.
  
8 fer la cara fig Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).
 
5 p ext 1 Superfície d'una cosa. La cara de la terra, de l'aigua.
  
2 posar a cara fig Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d'una altra.
 
6 fig Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
 
7 1 Cadascun dels costats d'una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l'altra cara. Cara de dalt, de baix.
  
2 GEOM En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.
  
3 a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
  
4 a cara o creu fig Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
  
5 cara bona TÈXT Endret.
  
6 cara dolenta TÈXT Revés.
  
7 cara externa (o exterior) BOT Revers de la fulla.
  
8 cara interna (o interior) BOT Anvers de la fulla.
  
9 cara o creu Joc d'atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l'aire.

 


cara2

 
f BOT Gènere d'algues verdes d'aigua dolça de la classe de les carofícies (Chara sp), formades per un feix de cèl·lules grosses recobertes d'un còrtex de cèl·lules allargades i per ramificacions verticil·lades.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda