 | català -ana
|
| |
[d'origen incert, probablement de l'ant. catelani, metàtesi de lacetani, gr. laketanoí, 'lacetans', que potser cal identificar amb els ka(s)telanoí de Ptolemeu]
|
| |
1 adj i m i f De Catalunya, dels Països Catalans o del català (llengua).
|
| |
2 m Membre d'un partit de la noblesa siciliana.
|
| |
3 m LING 1 Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques i molt afí a l'occità, pròpia dels Països Catalans.
|
| | |
2 català central Dialecte oriental del català, parlat en una part de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
|
| | |
3 català nord-occidental Dialecte occidental del català, parlat en una part de Catalunya, a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
|
| | |
4 català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià.
|
| | |
5 català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l'alguerès.
|
| | |
6 català septentrional Rossellonès.
|
| | |
7 català septentrional de transició Subdialecte del català central, de transició cap al rossellonès.
|
| |
4 f ALIM Botifarra catalana.
|
| |
|
