Abreviatures i símbols
 

caure
conjugació

 
[c. 1400; del ll. cadĕre, íd.]
 
v* intr 1 1 Moure's, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.
  
2 caure a plom Caure verticalment.
  
3 caure el sol de ple a ple p anal Fer un sol molt fort.
 
2 p ext 1 Desprendre's, una cosa, d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat. Caure un fruit de l'arbre. Caure les dents, els cabells.
  
2 caure de la memòria fig Ésser oblidat.
  
3 caure de l'escambell (o del candeler) fig Perdre la importància, la influència.
  
4 caure del ruc fig i col·loq Adonar-se d'alguna cosa, deduir-la.
  
5 caure dels núvols (o del cel) fig Venir (una cosa) sense haver estat esperada.
  
6 caure l'ànima als peus (a algú) fig Decebre's, desil·lusionar-se.
  
7 caure les ales del cor fig Descoratjar-se sobtadament.
  
8 caure pel seu propi pes fig Ésser (una cosa) evident.
  
9 caure un llibre de les mans fig Cansar, enfastidir, la seva lectura.
  
10 deixar caure fig Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.
  
11 estar per caure (o si cau no cau) Estar, una cosa, a punt de desprendre's.
  
12 estar per caure (o si cau no cau) fig Estar, una cosa, a punt d'esdevenir-se.
 
3 1 Amb les preposicions damunt i sobre, atènyer alguna cosa a algú en la seva caiguda.
  
2 fig Totes les sospites cauen sobre el germà.
  
3 caure damunt (o sobre) (a algú) fig Oprimir-lo, ésser-li desplaent, resultar inhabitable. Barcelona li queia damunt.
 
4 1 Anar a parar a terra en perdre el suport o l'equilibri. Caure en un pou. Caure a l'abisme.
  
2 p anal Caure en un parany, en una emboscada. Caure a la ratera.
  
3 aquí caic, aquí m'aixeco fig Anar fent, amb alternatives bones i dolentes.
 
5 1 fig Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s'hi tot d'un cop. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en desgràcia del qui mana.
  
2 p anal Caure en desús, en oblit.
  
3 caure en mans de (algú) Trobar-se tot d'un cop en poder seu.
 
6 fig Deixar-se anar a una cosa blasmable. Caure en pecat. Caure en temptació. Caure molt avall. Caure en l'afectació.
 
7 1 Davallar lliscant o rodolant un objecte recolzat.
  
2 Cedir a l'acció de la gravetat un objecte suspès. Deixar caure els braços.
  
3 Penjar lliurement. Els cabells li cauen a la cara.
  
4 fig Deixar caure les seves mirades sobre algú.
 
8 Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d'aquesta. Li cauen els pantalons.
 
9 1 caure bé (un vestit, un adorn, etc.) Escaure. Aquesta brusa et cau molt bé.
  
2 caure malament (un vestit, un adorn, etc.) No escaure.
 
10 p anal Declinar un període de temps cap a la fi. Començar a caure la tarda.
 
11 fig Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un temor sobtat caigué sobre la gent.
 
12 1 Desviar-se de la posició d'equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure's aquella cosa per l'acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d'equilibri. Va rebre un cop i caigué. Caure de cara, de clatell, d'esquena.
  
2 fig Caure malalt. Caure adormit.
  
3 hiperb No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d'inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
  
4 iròn Caure de bondat.
  
5 caigui qui caigui Sense contemplacions ni respecte.
  
6 caure de memòria Caure d'esquena pegant de cap a terra.
  
7 no tenir on caure mort fig Ésser molt pobre.
 
13 fig 1 Sucumbir. Caure un soldat en un combat. Caure una ciutat sota l'enemic.
  
2 caure a les mans (o sota la mà) de (algú) Trobar-se tot d'un cop a la seva discreció.
 
14 Cessar d'ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent. Caure un ministre.
 
15 fig Pecar. El just cau set vegades al dia.
 
16 1 Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant una imatge.
  
2 caure als peus de (algú) Prosternar-se-li als peus.
  
3 caure en (alguna cosa) (o caure-hi) Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. M'ha saludat, però ara no caic en qui pot ser. Ara no hi caic.
  
4 caure sobre l'enemic Escometre'l.
  
5 deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
 
17 1 Esdevenir fortuïtament, per atzar. Els va caure un premi de la rifa. La conversa va caure sobre els principis d'educació.
  
2 caure soldat obs Tocar-li a un en sort d'ésser soldat.
 
18 1 Escaure's en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d'algú. Sant Joan cau en dissabte. On cau el nord? No sé com els caurà la negativa.
  
2 caure tot bé (a algú) Ésser-li tot indiferent.
 
19 1 MAR Tombar la proa cap a sotavent en salpar l'àncora.
  
2 MAR Desviar-se un vaixell del seu rumb cap a una banda o una altra.
  
3 caure el vent (o la mar) Minvar, cessar.
 
cau_re.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda