 | ciència
|
| |
[1272; del ll. scientia 'coneixement', der. de sciens, -ntis 'el qui sap', part. agent de scire 'saber']
|
| |
f 1 Conjunt de coneixements, i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
|
| |
2 1 Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d'investigació o objecte d'estudi.
|
| | |
2 ciències ambientals ECOL Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre si i amb el medi abiòtic i l'energia, les quals integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment.
|
| | |
3 ciències del comportament Denominació utilitzada principalment dins el món anglosaxó per a designar el conjunt de ciències que investiguen el comportament.
|
| | |
4 ciències humanes Expressió que designa aquelles disciplines l'objecte de les quals és l'estudi de l'home.
|
| | |
5 ciències socials Conjunt de disciplines l'objecte de les quals és l'estudi dels fenòmens socials des d'una perspectiva científica.
|
| |
3 arbre de la ciència del bé i del mal BÍBL Arbre del paradís els fruits del qual Déu havia prohibit de menjar a Adam i Eva.
|
| |
4 ciències ocultes Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura científicament no comprovables.
|
| |
5 saber de ciència certa Tenir ple coneixement d'alguna cosa.
|
| |
6 tenir la ciència infusa 1 Saber les coses per inspiració divina.
|
| | |
2 hiperb Saber les coses sense estudiar-les.
|
| |
 ci_èn_ci_a.
|
| |
|
