Abreviatures i símbols
 

clau1

 
[s. XIV; del ll. clavus, íd.]
 
m 1 1 OFIC Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb cabota a l'altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació. Clau de ganxo. Clau de rosca.
  
2 arribar (o acudir, etc.) com un clau col·loq Arribar puntualment. A les set en punt hi seré, com un clau.
  
3 clavar un clau al cor fig Causar una gran aflicció a algú.
  
4 emportar-se fins els claus de la paret (o no deixar un clau a la paret) fig Deixar una casa despullada del tot.
  
5 ésser un clau (o ésser sec com un clau) fig Ésser una persona extraordinàriament prima.
  
6 ésser un clau (per a algú) fig Ésser quelcom un motiu de gran aflicció, una pena forta.
  
7 no donar-se-li'n un clau fig No tenir cap interès, algú, per una cosa.
  
8 no valer un clau fig No valer res, no servir.
  
9 reblar el clau fig Refermar amb noves proves, amb noves raons, etc.
  
10 un clau en treu un altre fig Una pena, un amor, etc., en fan oblidar un altre.
  
11 voler fer entrar el clau per la cabota fig Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
 
2 Ullal, especialment de l'elefant o del senglar.
 
3 vulg Coit. Fotre un clau.
 
4 CIR Instrument metàl·lic, de poc diàmetre, emprat en la fixació de certes fractures òssies.
 
5 PAT Zona central dels furóncols constituïda per teixit necrosat, rodejada de pus.
 
6 TÈXT Palanca de fusta o de ferro que servia per a tibar la peça en els telers antics sense regulador.
 
7 VETER Tumor que es forma a la peüngla dels quadrúpedes ungulats.
 
8 clau de la Passió HERÀLD Dit d'un clau gros amb la cabota triangular.
 
9 clau de Nostre Senyor BOT Calabruixa petita.
 
10 clau d'espècia ALIM Clavell d'espècia.
 
11 essència de clau BOT Oli essencial que conté els principis actius del clavell o clau d'espècia.
 
clau.

 

clau2

 
[s. XIV; del ll. clavis, íd.]
 
1 f 1 Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
  
2 clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable.
  
3 clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d'un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany.
  
4 claus del cel (o de sant Pere) fig Claus simbòliques amb què ha d'ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats.
  
5 claus d'una ciutat HIST Claus que servien per a obrir i tancar les portes d'una ciutat.
  
6 donar la clau de la casa col·loq Donar permís a un fill, a un pupil, etc., per a sortir i entrar quan vulgui.
  
7 poder de les claus CRIST Símbol del poder del papa.
  
8 presentar les claus de la ciutat HIST Lliurar les claus d'una ciutat a un vencedor en senyal de rendició.
  
9 presentar les claus de la ciutat Oferir, en acte simbòlic, les claus d'una ciutat a un sobirà, a una personalitat, per fer-li honor.
 
2 f 1 fig Allò que tanca, que dóna o impedeix l'entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau de la Mediterrània. La clau d'una línia de defensa.
  
2 clau d'una aixeta p anal Part d'una aixeta que hom fa girar per obrir-la o tancar-la.
  
3 CONSTR Dovella central d'un arc, la darrera que hom col·loca i que, una vegada posada, el tanca, li dóna estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
  
4 CONSTR En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
  
5 MÚS Peça metàl·lica per mitjà de la qual hom pot tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent (de fusta o de metall).
  
6 clau de pas TECNOL En una conducció, vàlvula d'accionament manual que obre o tanca el pas d'un fluid.
 
3 f 1 Allò que cal conèixer per a entendre una cosa, per a saber-ne la solució. La clau d'un sistema, d'un enigma.
  
2 INFORM Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.
  
3 escriure (o posar) en clau Transformar en grups de signes, de lletres o de xifres un text escrit en llenguatge clar, seguint les equivalències d'una clau.
 
4 adj inv Essencial, de què tot depèn. Indústria clau. Mots clau. Peça clau.
 
5 f 1 TIPOG Cadascun dels signes ({ }) que serveixen per a incloure-hi conjunts, reunir diverses subdivisions d'una matèria o d'un concepte, diverses paraules o línies, etc.
  
2 MÚS Signe escrit al començament, i a vegades entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el grau i l'altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
 
6 f 1 Instrument de metall que té una mordassa o unes quantes aptes per a agafar fort una peça i fer-la rodar.
  
2 MÚS Clavilla dels instruments de corda.
  
3 OFIC Eina de muntatge d'acer dur consistent en un mànec rígid acabat per un cap o per tots dos en una obertura de forma i de dimensions adequades als cargols o les femelles que hom vol collar o afluixar. Clau anglesa.
  
4 clau d'un rellotge RELL Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
 
7 f ARM Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues.
 
8 f ESPORT En la lluita clàssica i les seves derivacions modernes, acció ofensiva o de contraatac contra l'adversari, per tal d'aconseguir-ne la immobilització i el domini, anomenada també presa.
 
9 f MAR 1 Peça de ferro amb què hom subjecta el pal d'una embarcació menor al banc d'arborar o al senó de proa.
  
2 clau de l'arboradura Nom que hom dóna al bauprès, perquè s'hi fan fermes les eixàrcies més importants d'un veler.
  
3 clau del bauprès Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s'endinsa l'extrem inferior del bauprès, que serveix de lligam amb la proa.
 
clau.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda