 | clavilla
|
| |
[1465; del ll. clavicŭla 'claueta']
|
| |
f 1 1 Tros de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava en un forat fet en un objecte.
|
| | |
2 ELECTROT Peça aïllant amovible, amb un contacte metàl·lic o uns quants que poden ésser introduïts en els alvèols d'una presa de corrent a fi d'establir una connexió elèctrica.
|
| | |
3 MAR Petita barra de ferro, de bronze o de fusta que, posada en un dels forats d'un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.
|
| | |
4 MAR Cadascuna de les manetes tornejades que en un nombre indefinit envolten la roda del timó i serveixen per a girar-la amb comoditat.
|
| | |
5 MÚS Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta, de metall o de vori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d'estirar-les o d'afluixar-les i de deixar-les subjectes en l'afinació volguda.
|
| | |
6 TECNOL Peça cilíndrica o lleugerament cònica que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d'immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
|
| |
2 ANAT Turmell.
|
| |
|
