 | collir
conjugació
|
| |
[s. XIV; del ll. collĭgĕre 'aplegar']
|
| |
v* tr 1 1 Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.). Collir una rosa. Collir cireres.
|
| | |
2 p anal Les abelles cullen la mel de les flors.
|
| | |
3 collir un ram de flors (o d'herbes, etc.) Arrencar-ne moltes fins a fer-ne un manoll.
|
| |
2 Arrencar una planta del lloc on és sembrada, del lloc on creix. Són a collir enciams. Collirem una mata de farigola.
|
| |
3 1 Arreplegar (els productes del sòl). Aviat colliran les olives. S'hi cull molt de blat.
|
| | |
2 fig Recollir, rebre (el fruit d'un esforç, alegries, penes, etc.). En aquest món només es cullen desenganys.
|
| |
4 1 Agafar (coses escampades per terra) per aplegar-les en un lloc. Collir tots els papers de terra.
|
| | |
2 collir arreu Agafar sense deixar res.
|
| |
5 1 Agafar (una cosa caiguda a terra, escampada, etc.) per tornar-la al seu lloc. Cull el drap i torna'l a penjar.
|
| | |
2 collir un punt (o els punts) d'una mitja Aplegar amb l'agulla, etc., els que s'han escorregut.
|
| |
6 fig No passar desapercebut a algú (allò que diu un altre o d'altres i que després podrà fer servir oportunament). L'amenaça era dissimulada, però la va collir.
|
| |
7 ant 1 Recollir.
|
| | |
2 Fer el cobrament (d'un tribut).
|
| |
|
