Abreviatures i símbols
 

compondre
conjugació

 
[s. XIV; del ll. componĕre 'aplegar; organitzar una obra; reparar; compensar un dany', der. de ponĕre 'posar']
 
[®respondre ] v 1 tr Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. Compondre un medicament amb diverses substàncies.
 
2 1 tr Fer (una obra intel·lectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmònica. Compondre un tractat mèdic, un himne, una novel·la. Una obra ben composta, mal composta.
  
2 abs esp Produir una obra musical. Un músic que compon, però que no executa.
 
3 tr abs 1 Disposar les diferents parts d'una obra. Té un bon estil, però compon malament.
  
2 GRÀF Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar els mots i les ratlles.
 
4 tr PINT Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d'equilibri, de bellesa i de gràcia.
 
5 pron 1 Arranjar, algú, el seu aspecte físic amb artifici. Componguem-nos, que hem d'anar a passeig.
  
2 compondre-s'ho (o compondre-se-les) Arranjar les coses de manera que reïxin.
 
6 pron Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre's amb els enemics.
 
7 tr Formar diversos elements reunits o combinats (un tot); constituir. Quatre línies componen un quadrilàter. Entre tots nosaltres podem compondre un equip.
 
8 no compondre amb Ésser incongruent, no ésser comparable una cosa a una altra. El teu capteniment d'avui no compon amb la teva manera d'ésser.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda