Abreviatures i símbols
 

conduir
conjugació

 
[s. XIV; del ll. conducĕre, íd.]
 
[®traduir ] v 1 tr 1 Dur (una persona o un animal) en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar. Conduir el bestiar a les pastures.
  
2 p ext Conduir els primers passos d'un infant. Conduir la mà d'un infant que aprèn a escriure.
 
2 tr 1 fig Dirigir, regir, guiar (d'altres persones, un negoci, una empresa, etc.). Conduir la nau de l'estat.
  
2 OBR PÚBL Fer obres per dirigir les aigües (d'un riu).
  
3 fig i p ext Conduir bé l'acció d'una comèdia.
 
3 tr 1 Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar. Aquesta carretera condueix a Perpinyà. El canal condueix l'aigua als camps.
  
2 p ext Les seves empremtes ens han conduït fins ací.
  
3 fig Portar a un fi o un resultat determinat. Això no condueix a res.
 
4 tr Fer passar, transmetre. Cossos que condueixen la calor, l'electricitat.
 
5 tr 1 Dirigir (animals, vehicles, especialment els de tracció mecànica). Conduir un autobús.
  
2 abs Aprendre de conduir. Condueix molt bé.
 
6 tr Aconductar.
 
7 pron Captenir-se, portar-se. Es condueix molt bé amb nosaltres.
 
con_du_ir.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda