Abreviatures i símbols
 

cončixer
conjugació

 
[s. XII; del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donŕ conňixer, participi conogut, dissimilat després en conegut]
 
v* 1 1 tr Formar-se o tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa. Els homes poden cončixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
  
2 pron Cončixer-se a si mateix.
  
3 abs Els infants encara no són prou capaços de cončixer.
 
2 tr 1 Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Cončixer una simfonia. Cončixer una ciutat.
  
2 p ext Conec aquest autor, n'he llegit moltes obres.
  
3 cončixer món Haver viatjat molt.
 
3 tr 1 Saber, dominar (una matčria determinada, la prŕctica d'alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l'ŕrab.
  
2 abs Estudiar per afany de cončixer.
 
4 tr Tenir conscičncia de. Conec les meves limitacions.
 
5 tr Estar informat de. Cončixer un fet. Cončixer el nom d'una persona.
 
6 tr Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n'has feta alguna.
 
7 tr Presumir, conjecturar. Conec que hi haurŕ tempesta.
 
8 intr Semblar a algú, considerar convenient. Pega'm, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
 
9 tr 1 Tenir algú experičncia d'alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canŕries no coneixen el fred.
  
2 cončixer el món Tenir experičncia de la vida.
 
10 tr ant Tenir un home relació sexual amb una dona.
 
11 [ emprat negativament ] tr 1 Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l'enveja. No coneixia la pietat.
  
2 p ext La seva generositat no coneix límits.
 
12 [ emprat negativament ] tr Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
 
13 tr Discernir, recončixer, identificar. No em coneixes? Cončixer el gra entre la palla.
 
14 tr Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, recončixer. Avui no et conec.
 
15 tr Acceptar, admetre (algú) com a posseďdor o digne de cert títol, de cert dret, recončixer-lo. No el volien cončixer per cap. No el vol cončixer més per fill.
 
16 tr Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
 
17 tr Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
 
18 intr DR Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competčncia per a cončixer de les causes civils.
 
19 cončixer-s'hi Notar, experimentar, algú els efectes d'alguna cosa.
 
20 donar-se a cončixer 1 Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a cončixer.
  
2 p ext Mostrar-se algú, involuntŕriament, com és. Amb aquell fet s'ha donat a cončixer.
 
21 fer-se cončixer Cridar algú l'atenció sobre si mateix, mostrar de quč és capaç. Es féu cončixer amb aquells articles tan forts.
 
co_nči_xer.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda