 | cončixer
conjugació
|
| |
[s. XII; del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donŕ conňixer, participi conogut, dissimilat després en conegut]
|
| |
v* 1 1 tr Formar-se o tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa. Els homes poden cončixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
|
| | |
2 pron Cončixer-se a si mateix.
|
| | |
3 abs Els infants encara no són prou capaços de cončixer.
|
| |
2 tr 1 Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Cončixer una simfonia. Cončixer una ciutat.
|
| | |
2 p ext Conec aquest autor, n'he llegit moltes obres.
|
| | |
3 cončixer món Haver viatjat molt.
|
| |
3 tr 1 Saber, dominar (una matčria determinada, la prŕctica d'alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l'ŕrab.
|
| | |
2 abs Estudiar per afany de cončixer.
|
| |
4 tr Tenir conscičncia de. Conec les meves limitacions.
|
| |
5 tr Estar informat de. Cončixer un fet. Cončixer el nom d'una persona.
|
| |
6 tr Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n'has feta alguna.
|
| |
7 tr Presumir, conjecturar. Conec que hi haurŕ tempesta.
|
| |
8 intr Semblar a algú, considerar convenient. Pega'm, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
|
| |
9 tr 1 Tenir algú experičncia d'alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canŕries no coneixen el fred.
|
| | |
2 cončixer el món Tenir experičncia de la vida.
|
| |
10 tr ant Tenir un home relació sexual amb una dona.
|
| |
11 [ emprat negativament ] tr 1 Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l'enveja. No coneixia la pietat.
|
| | |
2 p ext La seva generositat no coneix límits.
|
| |
12 [ emprat negativament ] tr Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
|
| |
13 tr Discernir, recončixer, identificar. No em coneixes? Cončixer el gra entre la palla.
|
| |
14 tr Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, recončixer. Avui no et conec.
|
| |
15 tr Acceptar, admetre (algú) com a posseďdor o digne de cert títol, de cert dret, recončixer-lo. No el volien cončixer per cap. No el vol cončixer més per fill.
|
| |
16 tr Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
|
| |
17 tr Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
|
| |
18 intr DR Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competčncia per a cončixer de les causes civils.
|
| |
19 cončixer-s'hi Notar, experimentar, algú els efectes d'alguna cosa.
|
| |
20 donar-se a cončixer 1 Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a cončixer.
|
| | |
2 p ext Mostrar-se algú, involuntŕriament, com és. Amb aquell fet s'ha donat a cončixer.
|
| |
21 fer-se cončixer Cridar algú l'atenció sobre si mateix, mostrar de quč és capaç. Es féu cončixer amb aquells articles tan forts.
|
| |
 co_nči_xer.
|
| |
|
