| |
 | conjurar
conjugació
| | |
[s. XIV; del ll. conjurare, íd.]
| | |
v 1 tr 1 Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
| | | |
2 p anal Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
| | |
2 tr Allunyar com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
| | |
3 pron POLÍT Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l'ordre d'un estat. S'havien conjurat per assassinar el president de la república.
| | |
4 pron Combinar-se desfavorablement (les coses). Tot es conjura contra meu.
| | |
|
|
|
