Abreviatures i símbols
 

convenir
conjugació

 
[1381; del ll. convenīre 'aplegar-se, coincidir, adaptar-se']
 
[®prevenir ] v 1 intr 1 Anar bé, ésser útil, a propòsit. Això no convé a un home de la seva posició. No li convé sortir de nits. Convé que li escriguis.
  
2 si molt convé loc adv Expressió emprada en anunciar la possibilitat d'un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc.
 
2 intr ant Concórrer. Convenir en judici.
 
3 1 intr Estar d'acord, ésser d'un mateix parer, amb un altre. Tots convenim en el mèrit d'aquesta obra. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.
  
2 tr Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. Què heu convingut? Hem convingut d'anar-hi tots dos.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda