Abreviatures i símbols
 

cop

 
[1803; del cat. ant. colp1, íd. (v. colp1)]
 
m 1 1 Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre. Em vaig donar un cop al braç. Has sentit quin cop de porta?
  
2 tancar de cop Tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau.
 
2 1 Acció brusca d'una arma o d'un objecte emprat com a arma contra un cos. Va rebre un cop al cap. Donar un cop de puny. Fer entrar un tascó a cops de martell. Errar el cop. Parar el cop.
  
2 fig Infortuni, desgràcia, que afecta greument. Aquesta mort ha estat un cop per a ell.
  
3 fig Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Allò de presentar-s'hi fou un cop genial.
  
4 fig i col·loq Robatori, atracament d'una certa envergadura preparat prèviament. Els lladres van preparar el cop meticulosament.
  
5 a cop calent fig En els primers moments després d'un fet, abans que els qui n'han sofert les conseqüències reaccionin.
  
6 a cop de loc prep Expressió que indica la insistència, l'abundor, dels mitjans emprats; mitjançant. A cop de diners té tot el que vol.
  
7 a cops loc adv Amb cops, donant cops. Fer entrar un tascó a cops de martell.
  
8 a cops d'escombra loc adv fig i col·loq Amb desconsideració. Tracta les coses a cops d'escombra.
  
9 caure (una cosa, a algú) com un cop de puny al ventre fig i col·loq Desplaure-li o disgustar-lo molt.
  
10 cop baix En boxa i en lluita, cop donat més avall del límit establert.
  
11 cop de Expressió que denota una acció reiterada. Ell cop de demanar-ho, però no ho aconseguirà pas.
  
12 cop d'efecte Impressió forta, admiració, que provoca algú o alguna cosa.
  
13 cop de gràcia Cop que acaba de matar el qui està greument ferit.
  
14 cop de gràcia fig Allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat.
  
15 cop sec Cop fort donat sobtadament.
  
16 de cop (o de cop i volta, o de cop sobte) Sense pensar-s'hi; bruscament.
  
17 de cop descuit De copdescuit, d'improvís.
  
18 donar el cop fig Fer cop.
  
19 ésser com un cop de puny (o ésser un cop de puny) Ésser, una cosa, molt petita. Tenim un pis que és com un cop de puny.
  
20 fer cop fig Causar algú, en aparèixer o en actuar d'una manera determinada, un gran efecte; fer impressió.
 
3 Senyal produït en un cos pel contacte brusc d'un altre cos. Té la cama plena de cops per culpa de la caiguda. Unes pomes plenes de cops.
 
4 1 Acció sobtada exercida per un element natural. Cop de vent. Cop de pluja.
  
2 cop de calor PAT Síndrome produïda per un augment patològic de la temperatura corporal amb fallida dels mecanismes termoreguladors, que s'esdevé en individus exposats a una calor ambiental excessiva o que fan exercicis físics intensos.
  
3 cop de mar Onada grossa que romp amb violència.
  
4 cop de sol Insolació.
 
5 1 Cadascun dels moviments repetits, o conjunt d'aquests moviments, que hom fa o que hom imprimeix a instruments, màquines, etc., en fer-los funcionar, per dur a terme una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a un vestit. Amb un cop de cotxe hi ets. Un cop de llima, de pinzell, de raspall.
  
2 cop de cap fig Resolució brusca, irreflexiva. No sé per què ho va fer, devia ésser un cop de cap.
  
3 cop de geni fig Reacció violenta i sobtada.
  
4 cop de mà fig Ajut, treball que hom fa circumstancialment per ajudar un altre.
  
5 cop de mà TÀCT Acció de curta durada efectuada per sorpresa i amb audàcia.
  
6 cop de pantalla INFORM Acció de treure per pantalla i, especialment, imatge treta per pantalla.
  
7 cop d'estat Tècnica d'accés al poder polític per part d'un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses.
  
8 cop de teatre fig Acció, resolució, d'efecte, inesperada.
  
9 cop de telèfon Telefonada.
  
10 cop d'ull fig Esguard ràpid.
  
11 fer un cop de cap fig Prendre una determinació.
  
12 tenir cop d'ull fig Veure-hi just, discernir amb promptitud.
  
13 tenir cops amagats fig i col·loq Tenir reaccions, sortides, sorpreses, inesperades.
 
6 ESPORT 1 En alguns esports, acció de copejar la pilota, la bola o el volant, amb la raqueta, l'estic, el bastó o la pala;
  
2 l'efecte.
  
3 cop franc En alguns esports de conjunt, càstig imposat a un equip a causa d'una infracció.
 
7 1 Vegada. He estat dos cops a casa seva.
  
2 un cop [ seguit de participi ] Així que, tot seguit que. Un cop enllestit, vindrem.
 
8 TÈXT 1 Bobina que hom empra directament com a bitlla en l'operació de teixir.
  
2 cop de les taules En l'operació del tissatge, cop que rep cadascuna de les passades de trama en ésser pressionada per la pua fins a ocupar el lloc corresponent.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda