Abreviatures i símbols
 

cor1

 
[s. XII; del ll. cor, íd.]
 
m 1 ANAT ANIM/FISIOL ANIM Òrgan central i motor de l'aparell circulatori.
 
2 1 p anal Representació convencional d'un cor.
  
2 batre (o bategar) el cor fig Estar algú molt emocionat per l'alegria o la impaciència.
  
3 estar amb l'ai al cor fig Estar envaït d'una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d'allò que pugui ocórrer.
  
4 sagnar el cor fig Estar algú molt adolorit a causa d'una ferida moral.
 
3 1 El cor considerat com la seu del sentiment interior. Tenir el cor trist, alegre.
  
2 anar amb el cor a la mà (o tenir el cor a la mà) Obrar amb sinceritat.
  
3 de cor (o de bon cor, o de tot cor) Amb sinceritat, volenterosament.
  
4 de cor a pensa (o de cor i pensa) Sense reflexionar, per simple impuls sentimental.
  
5 dir (o anunciar) el cor (alguna cosa) Pressentir-la. El cor em diu que vindran.
  
6 obrir el cor Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
  
7 portar el cor a la boca Ésser obert, sincer.
  
8 sortir del cor Ésser (una cosa) feta amb sinceritat, provenir d'un impuls veritable.
  
9 tenir el cor net Tenir la consciència tranquil·la.
 
4 1 El cor considerat com a seu de l'afecció (especialment de l'amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.
  
2 arribar al cor Commoure vivament.
  
3 clavar-se al cor Produir alguna cosa molt sofriment o compassió.
  
4 donar-se mal cor Afligir-se, anguniejar-se.
  
5 ésser tot cor Ésser molt sensible o caritatiu.
  
6 guanyar el cor de (algú) Captivar-li la simpatia, l'afecte.
  
7 no tenir cor Ésser dur de sentiments, poc o gens sensible a l'amor i a la pietat.
  
8 omplir el cor Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desigs o a les afeccions d'una persona.
  
9 partir-se (o trencar-se, o nuar-se) el cor (a algú) Commoure's molt de pena o de pietat.
  
10 rompre (o trencar) el cor fig Produir una gran pena, un dolor moral intens.
  
11 tenir el cor robat (una persona o una cosa, a algú) Agradar-li bojament. Aquesta noia em té el cor robat.
  
12 tenir una pena al cor (o rosegar una pena el cor) Estar molt afligit.
 
5 1 El cor considerat com a seu de la força d'ànim; coratge. Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tenir cor de fer una cosa.
  
2 fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.
  
3 veure's amb cor de (fer una cosa) Tenir valor, sentir-se capaç, de fer-la.
 
6 1 El cor com a centre de la voluntat, del desig.
  
2 anar (o anar-se'n) el cor cap a (una cosa) Tenir-ne desig, voler-la amb vehemència.
  
3 contra cor ant A contracor.
  
4 cor (o a cor, o boca) què vols, cor què desitges Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
  
5 proposar-se en cor de (fer una cosa) Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la.
  
6 tenir en cor de (fer una cosa) Desitjar de fer-la.
  
7 tenir per cor de Tenir intenció de. Avui tinc per cor d'anar al cinema.
 
7 1 ant El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l'enteniment.
  
2 de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.
 
8 p ext 1 Part del pit on hi ha el cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
  
2 mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l'estómac, produïts per la gana.
 
9 p anal 1 Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d'una fruita. El cor d'una ciutat. El cor d'una qüestió. El cor de l'hivern.
  
2 ADOB Part interior de la peça de sola adobada o treballada.
  
3 BOT En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l'endocarpi.
  
4 BOT Duramen.
  
5 FUST Part central del tronc de l'arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.
  
6 HERÀLD Abisme.
 
10 p anal 1 TÈXT Excèntric de forma de cor, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines de plegament del fil.
  
2 TÈXT En el teler mecànic, peça en forma de plat o de disc de contorn cònic.
  
3 cor de bou ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels eulamel·libranquis (Isocardia cor), de conquilla cordiforme amb l'àpex retorçat en forma d'hèlix i de dues valves iguals.
  
4 cor de via FERROC Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
 
11 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duu gravats.
  
2 sing Carta d'aquest coll.

 

cor2

 
[s. XIV; del ll. chorus 'dansa en rotllo, cor de tragèdia', i aquest, del gr. khóros, íd.]
 
m 1 TEAT 1 En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa.
  
2 Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
  
3 p ext Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament.
 
2 MÚS 1 Conjunt de músics que canten simultàniament.
  
2 Societat coral.
  
3 Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones.
  
4 Grup d'instruments que col·laboren en l'execució d'una obra musical.
  
5 a (o en) cor loc adv Cantant o sonant al mateix temps.
 
3 CRIST 1 Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l'ofici.
  
2 Cadascuna de les dues bandes en què es divideix la comunitat per cantar o recitar les hores canòniques alternativament.
  
3 llibre de cor Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
 
4 ARQUIT Lloc de l'església destinat als cantors, on hom resa i canta l'ofici diví.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda