| |
 | corroir
conjugació
| | |
[1803; del ll. corrodĕre, íd., der. de rodĕre 'rosegar']
| | |
[®traduir ] v tr 1 Destruir, gastar (alguna cosa), gradualment com rosegant-la. Les traïcions van corroir el tremp del cavaller. Les disputes frontereres corroïren les relacions entre els dos països.
| | |
2 QUÍM Un àcid, un àlcali, etc., destruir gradualment un material inorgànic (metall) o un teixit orgànic.
| | |
 cor_ro_ir.
| | |
|
|
|
