| |
 | cove
| | |
[c. 1300; del ll. cŏphĭnus, i aquest, del gr. kóphinos, íd.]
| | |
[ pl coves o, ant i dial, còvens ] m 1 1 Recipient portàtil gros, d'una fondària major que l'amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater.
| | | |
2 a coves loc adv En una gran abundància.
| | | |
3 fer-ne una (o fer-la) com un cove Fer inconscientment un disbarat.
| | | |
4 qui fa un cove fa un cistell Refrany que significa que el qui n'ha feta una, de bona o de dolenta, en pot fer d'altres de semblants.
| | | |
5 voler agafar la lluna amb un cove Pretendre coses impossibles.
| | |
2 Covenada.
| | |
HOM: cova.
| | |
|
|
|
