 | crim
|
| |
[s. XIII; del ll. crīmen, -ĭnis 'acusació; crim']
|
| |
m 1 Violació greu de la llei moral. Cometre un crim.
|
| |
2 1 DR PEN Infracció punible de caràcter greu.
|
| | |
2 crim de guerra DR INTERN Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
|
| | |
3 crim de lesa majestat DR PEN Crim comès contra el sobirà de l'estat.
|
| |
3 1 hiperb Falliment o tort greu. És un crim, d'ajudar aquesta gent.
|
| | |
2 abs Fet de cometre crims. Viure del crim.
|
| |
|
