| |
 | dictador -a
| | |
[1507; del ll. dictator, -ōris, íd.]
| | |
1 adj Que dicta.
| | |
2 m 1 En les oficines de reproducció simultània de còpies de còdexs, el qui dictava el text, sistema usat des de l'antiguitat i durant tota l'edat mitjana.
| | | |
2 DIPL Funcionari de cancelleria que redactava en llatí correcte i dictava un text documental.
| | | |
3 HIST Autor d'un formulari notarial, epistolar, etc.
| | |
3 m 1 HIST A l'antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d'una autoritat absoluta.
| | | |
2 f POLÍT En els estats moderns, persona que rep o s'arroga el dret de concentrar en ella tots els poders.
| | |
|
|
|
