| |
 | disbauxa
| | |
[1839; del fr. débauche, íd., a través de l'oc. desbausha, de débaucher 'apartar de la feina, del deure', tret de ébaucher 'esboscassar', de l'ant. bauc (germ. balko) 'tronc']
| | |
f 1 Excés de diversió, ús immoderat del menjar, el beure i d'altres plaers sensuals. La seva vida és una disbauxa contínua.
| | |
2 p ext Excés, ús immoderat d'alguna cosa. Aquest quadre és una disbauxa de colors.
| | |
 dis_bau_xa.
| | |
|
|
|
