Abreviatures i símbols
 

dit1

 
[s. XIII; molt probablement d'un ll. vg. *dītus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del ll. cl. dĭgĭtus, íd.]
 
m 1 ANAT ANIM 1 Cadascuna de les prolongacions, en nombre de cinc o menys, en què acaben les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos.
  
2 En l'home, cadascuna de les cinc prolongacions en què terminen les mans i els peus.
  
3 esp Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans, anomenades dit gros (o polze), índex (o dit assenyalador, o apuntador, o saludador, o mestre), dit del mig (o dit mitger, o llarg, o del cor, o llépol), dit anular (o de l'anell) i dit auricular (o dit petit, o xic, o menut, o menuell, o gorrí).
  
4 anar com l'anell al dit Ésser, una cosa, molt ajustada a allò que cal, molt oportuna, adequada.
  
5 cap (o punta) del dit Extremitat del dit on va inserida l'ungla.
  
6 dits com botifarres (o com botifarrons) Dits molt gruixuts.
  
7 dits de cosidora (o de pianista) Dits llargs i prims.
  
8 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per Expressió amb què hom es mostra disposat a qualsevol sacrifici per a aconseguir alguna cosa.
  
9 el dit de Déu El poder o la intervenció de Déu.
  
10 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) Tenir, algú, costum de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar o de prendre el que no és seu.
  
11 fer córrer els dits Furtar.
  
12 ficar (o posar) els dits a la boca (a algú) Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir.
  
13 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg Expressió emprada per a renyar algú que toca allò que no ha de tocar.
  
14 llepar-se'n els dits Trobar molt de gust en una cosa.
  
15 mossegar-se els dits Estar molt impacient o molt exasperat.
  
16 mossegar-se'n els dits Penedir-se'n. Quin disbarat: segur que a hores d'ara se'n mossega els dits!
  
17 no moure un (o ni un) dit per No fer res per ajudar algú que està en una situació difícil.
  
18 no saber (algú) quants dits (o els dits que) té a la mà Ésser molt ignorant o molt curt d'enteniment.
  
19 no veure's (una cosa) als dits Tenir-la només molt poc temps, especialment exhaurir ràpidament una mercaderia. Ja hem de tornar a demanar oli al proveïdor: no ens el veiem als dits!
  
20 no veure's la feina als dits Enllestir la feina ràpidament.
  
21 omplir la cara de dits (a algú) Bufetejar-lo fortament i repetidament.
  
22 picar els dits (a algú) Castigar-lo perquè escarmenti.
  
23 picar-se (o agafar-se, o cremar-se, etc.) els dits Tenir un fracàs, sofrir un perjudici inesperat en alguna acció, especialment en un afer comercial.
  
24 posar (o plantar, o estampar, etc.) els cinc dits a la cara (d'algú) Bufetejar-lo fortament.
  
25 prendre (una cosa) dels dits Agafar-la amb afany, i tenir especialment una mercaderia molta sortida. Quan ha sabut que el diari parlava d'ell, me l'ha pres dels dits. Com que ha d'apujar-se el sucre, ens el prenen dels dits.
  
26 prendre (una cosa) dels dits Ésser, algú, desposseït d'una cosa o d'allò que ja estava a punt d'aconseguir, en circumstàncies inversemblants, per ingenuïtat, distracció, etc. Et deixaries prendre dels dits com si res tots els nostres cabals. Ja ho tenia coll avall; m'ho van prendre dels dits.
  
27 prendre (o agafar, o estirar, etc.) la feina dels dits Impedir que un altre emprengui o prossegueixi una feina posant-se hom a fer-la en comptes d'ell. Ja havia enfilat l'agulla i tot, però ha vingut la mare i m'ha pres la feina dels dits. Sempre em pren la feina dels dits quan ja gairebé la tinc llesta.
  
28 si és com el dit, hi posa el braç i tot Expressió per a indicar que algú és molt propens a exagerar.
  
29 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) Expressió per a indicar que algú és propens a abusar de la llibertat que li donen.
  
30 tenir bons dits (o tenir dits) Ésser hàbil manualment.
  
31 tenir per la punta (o pel cap) dels dits Saber molt bé una cosa o tenir una gran destresa a fer-la.
  
32 tirar a terra (o tombar, o fer caure, etc.) amb un dit Expressió amb què hom pondera la superioritat en força d'una persona sobre una altra. No em busquis les pessigolles: ja saps que, si vull, et tiro a terra amb un dit.
  
33 untar-se els dits Apropiar-se, algú, fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
  
34 voler (o demanar) dits Requerir habilitat manual.
 
2 esp 1 Dit índex. Es posà el dit als llavis per fer senyal al nen que callés. No l'assenyalis amb el dit, home: s'adonarà que parlem d'ell!
  
2 a dit loc adv Amb referència a un nomenament, per influència, sense seguir el procediment legal.
  
3 alçar (o aixecar) el dit Alçar el braç destacant l'índex, en una reunió, una classe, etc., per demostrar adhesió a allò que el qui parla proposa, per demanar la paraula, etc.
  
4 assenyalar (algú) amb el dit Dirigir hom l'atenció devers ell, mirar-se'l molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que sembla extravagant o censurable.
  
5 mamar-se el dit Ésser excessivament ingenu.
  
6 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) Expressió amb què hom remarca que algú no és tan inofensiu o toix com aparenta.
  
7 tenir el dit a l'ull (o el dit ficat a l'ull, o el dit posat a l'ull) (a algú) Tenir-li animadversió.
 
3 p ext Part d'un guant que cobreix un dit. Aquest guant té dos dits foradats.
 
4 p ext Mida equivalent a l'amplària normal d'un dit d'home. Un ciri que fa cinc pams de llarg i cinc dits d'ample.
 
5 dits de frare BOT Frare del romaní.
 
6 dits de mort BOT Bolet de la classe dels ascomicets (Xylaria sp), no comestible, que forma uns estromes de color negre però de carn blanca per dintre i que es fa sobre les soques i la fusta mortes.
 
7 p ext 1 a dos dits de Molt a la vora de. Es va aturar a dos dits del precipici. Estava a dos dits de tornar-me boig.
  
2 dit de través (o través de dit) Dit. Hi ha un través de dit de neu.
  
3 dos (o quatre) dits Quantitat petita, una mica. Per dos dits de vi, no puc pas estar begut.
  
4 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment, etc.) Ésser molt curt d'enteniment o obrar d'una manera molt poc assenyada.
  
5 no veure-hi dos dits de lluny Ésser molt curt d'enteniment.

 

dit2

 
[de dir1]
 
m obs Allò que hom diu.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda