| |
 | emetre
conjugació
| | |
[1541; del ll. emittĕre, íd.]
| | |
[®admetre ] v tr 1 Produir, una cosa, una altra que se'n separa. Emetre un so. Un cos que emet llum, calor. El pol·len emès pels estams.
| | |
2 fig Expressar, manifestar una opinió, un judici, un informe, un vot, etc.
| | |
3 ECON Posar en circulació valors. El banc ha emès nous bitllets.
| | |
4 FÍS/TELECOM Produir una emissió.
| | |
|
|
|
