| |
 | ens1
| | |
[s. XIV; del b. ll. ens, entis 'el que és', creació dels filòsofs escolàstics per a expressar el participi present del verb esse, que no en tenia]
| | |
m inv 1 FILOS 1 El que és, ésser concret.
| | | |
2 p ext L'ésser.
| | | |
3 El que pot existir.
| | | |
4 ens de raó Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat.
| | |
2 Entitat, institució. Els ens autonòmics. |
| ens2
| | |
[del ll. nos, acusatiu del pronom nos 'nosaltres', per un procés igual a l'experimentat per l'article el1]
| | |
[ i les formes nos, 'ns ] pron Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del plural. Aquests nois ens estimen molt. Ens han donat records de la Maria. Ens llevem a les set.
| | |
|
|
|
