 | errar
conjugació
|
| |
[s. XIII; del ll. errare, íd.]
|
| |
v 1 intr Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. Erraven perduts per les muntanyes.
|
| |
2 intr Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me.
|
| |
3 1 tr Equivocar, no encertar. Errar el tret. Hem errat el procediment.
|
| | |
2 pron Si badem gaire ens errarem de camí.
|
| | |
3 anar errat Anar equivocat de camí o d'orientació intel·lectual o moral. Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l'opinió dels altres.
|
| |
|
