Abreviatures i sÝmbols
 

esbalair
conjugaciˇ

 
[s. XIII; del germ. probablement frÓncic *izblaudjan, corresponent al g˛t. blauthjan 'anulĚlar, abolir', llatinitzat en *esblaudire, cat. ant. esbalausir]
 
[«agrair ] v 1 tr Deixar at˛nit, estupefacte, meravellar.
 
2 pron Restar at˛nit, estupefacte, meravellar-se. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.
 
es_ba_la_ir.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda