| |
 | escolar1
| | |
[1472; del ll. scholaris 'escolar, alumne']
| | |
ENSENY 1 adj Relatiu o pertanyent a l'escola o als qui hi reben ensenyament.
| | |
2 m i f Persona que va a una escola. |
| escolar2
conjugació
| | |
[1696; de colar2]
| | |
v 1 pron 1 Sortir un líquid d'un recipient, d'un lloc, passant per un forat, un conducte, etc. L'aigua s'ha anat escolant per la claveguera. La sang s'escolava per la ferida.
| | | |
2 p anal Passar una cosa, una persona o un animal a través d'un lloc estret o vencent algun obstacle. Pel finestral de l'església s'escolava un raig de sol. El nen es va escolar per entre les cames dels que el voltaven.
| | | |
3 fig Passar, transcórrer, el temps. Els anys s'escolen molt de pressa.
| | |
2 pron 1 Perdre, un recipient, el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla.
| | | |
2 esp Perdre una persona o un animal molta sang o tota la sang.
| | |
3 tr Buidar, escórrer
| | |
HOM: escolà, escular.
| | |
|
|
|
