Abreviatures i símbols
 

esdevenir1
conjugació

 
[s. XIII; d'un encreuament dels verbs ll. evenīre 'sortir, escaure's, produir-se' i devenīre 'venir baixant, caure', tots dos der. de venīre 'venir']
 
[®prevenir ] v 1 intr 1 Passar d'un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.
  
2 Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.
 
2 1 intr Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.
  
2 pron Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s'esdevingué fa cinquanta anys.

 


esdevenir2

 
[v. esdevenir1]
 
m FILOS Procés de transformació del real que passa d'una forma d'ésser a una altra de diferent.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda