| |
 | esmorzar1
conjugació
| | |
[1575; d'un ll. vg. *admŏrdium, der. del ll. admordēre 'fer un mos', potser a través d'un *almorzo, bé que adoptant la forma verbal per a completar la sèrie dinar, berenar, sopar]
| | |
v intr Prendre l'esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai. |
| esmorzar2
| | |
[v. esmorzar1]
| | |
m 1 Primer àpat o menjada que es fa amb anterioritat al dinar. Fer un bon esmorzar.
| | |
2 esmorzar dinar Esmorzar pres més tard de l'hora i força abundant que serveix ja de dinar.
| | |
|
|
|
