Abreviatures i símbols
 

estat

 
[s. XIV; del ll. status, íd.]
 
m 1 1 Manera d'ésser o d'estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa. Estat d'ànim. Estat de gràcia. Estat de salut. Aquest peix està en mal estat. No estic en estat de fer-ho.
  
2 FÍS Manera d'ésser, d'existir o de presentar-se un sistema material.
  
3 FÍS Fase.
  
4 PAT Període d'una malaltia durant el qual els símptomes romanen aproximadament iguals.
  
5 estat crepuscular PAT Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda.
  
6 estat d'agregació FÍS Estat d'un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
  
7 estat del temps CLIMAT Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.
  
8 equació d'estat FÍS Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
  
9 estar en estat (o en estat interessant) Estar embarassada.
  
10 estat gravídic Embaràs.
  
11 estat hipnòtic PAT Estat en el qual les experiències passades afloren a la consciència a partir del subconscient.
 
2 1 Manera d'ésser d'una persona en l'ordre social.
  
2 Manera d'ésser dels homes en tant que reunits en societat. Estat salvatge. Estat civilitzat.
  
3 estat civil DR CIV Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d'obrar i li atribueix drets i deures.
  
4 prendre estat Casar-se o professar en un orde religiós.
 
3 HIST 1 Estament.
  
2 pl A França i a Occitània, en l'antic règim, reunió dels estaments, corts.
  
3 estats generals Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
 
4 1 POLÍT Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
  
2 POLÍT Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
  
3 HIST Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d'un sobirà o d'un senyor jurisdiccional. Els estats del duc de Gandia.
  
4 cop d'estat POLÍT Violació deliberada de les normes constitucionals per detenir el poder.
  
5 estat major ORG MIL Cos d'oficials encarregats d'assessorar tècnicament els caps superiors de l'exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
  
6 estat patrimonial POLÍT Estat en què la sobirania no procedeix de l'organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.
  
7 estat policia POLÍT Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics.
  
8 raons d'estat POLÍT Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l'interès de l'estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.
 
5 Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, d'una col·lectivitat. Estat d'alarma. Estat de guerra.
 
6 1 Exposició, resum, consistent principalment en dades numèriques de la situació actual d'alguna cosa.
  
2 estat de comptes COMPT Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
 
7 causar estat loc verb DR Esdevenir definitiva, sense possibilitat d'ésser recorreguda, una resolució, especialment administrativa.
 
8 verb d'estat GRAM Verb que expressa un estat del subjecte i s'oposa al verb d'acció. Ex.: estar, esdevenir.
 
HOM: hastat.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda