| |
 | etzibar
conjugació
| | |
[1803; d'origen incert, probablement d'un *atzebar, der. de l'arabisme atzeb 'membre viril', àr. az-zebb, íd., amb un sentit de 'fornicar', i d'aquí 'ficar, clavar']
| | |
v tr 1 1 Pegar, donar, un cop. De sobte va començar a etzibar bastonades.
| | | |
2 Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. Dir això i etzibar el roc fou tot u.
| | |
2 fig M'ha etzibat un reguitzell d'invectives.
| | |
|
|
|
