| |
 | expeditiu -iva
| | |
[1696; formació culta analògica sobre la base del ll. expedītus, -a, -um, participi de expedīre 'destravar']
| | |
adj 1 Que serveix per a despatxar, enllestir, promptament un afer, un negoci.
| | |
2 Que fa el que cal fer amb eficiència i rapidesa.
| | |
 ex_pe_di_tiu.
| | |
|
|
|
