Abreviatures i símbols
 

fe1

 
[s. XII; del ll. fĭdes, íd., amb evolució mig frenada per influx eclesiàstic]
 
[ pl fes ] f 1 RELIG/FILOS Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
 
2 Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà. Jo tinc fe en ell. Tenia molta fe en aquell metge. Una persona digna de fe. Presta fe a tothom. Té fe en les plantes remeieres. No prestar fe als rumors. Tenir fe en el triomf de la justícia.
 
3 1 Paraula que hom dóna, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Guardar la fe donada. Mancar a la fe jurada.
  
2 Adhesió a algú o perseverança a no mancar-li per una obligació que hom té envers ell; fidelitat. El vassall devia fe al seu senyor. Guardar la fe conjugal.
  
3 Honorabilitat en virtut de la qual hom és mereixedor de confiança, de crèdit. Ho jura per sa fe. Us ho prometo a fe de rei.
  
4 Seguretat, garantia, que hom dóna de la certesa o l'autenticitat d'alguna cosa.
  
5 a fe (o a fe de Déu [o de cristià, o de món, etc.], o a bona fe, o per ma fe, etc.) Fórmules de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica. A fe que és veritat!
  
6 donar fe loc verb DR Exercitar la fe pública.
  
7 donar fe loc verb DR Certificar.
  
8 donar fe loc verb DR Assegurar una cosa que hom ha vist.
  
9 fe de baptisme DR CAN Certificació de baptisme.
  
10 fe de vida DR Certificat expedit per l'autoritat competent que acredita l'existència d'una persona.
  
11 fe pública DR Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.
  
12 fer fe loc verb Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.
  
13 fer fe loc verb Servir de prova.
 
4 HERÀLD Moble que representa dues mans en faixa que s'encaixen.
 
5 1 HIST REL Cos de doctrina, conjunt de dogmes o de veritats fonamentals, d'una religió o d'una confessió. Fe budista, fe cristiana, fe protestant.
  
2 p ext Qualsevol concepció del món, preferentment de caire filosòfic, tot i que no reconegui cap dimensió religiosa. La fe marxista.
  
3 de fe CATOL Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de creure.
 
6 1 bona fe Bona intenció. Anar de bona fe.
  
2 bona fe DR CIV Convicció que una persona té que fa o posseeix una cosa amb dret legítim.
  
3 mala fe Mala intenció.
  
4 mala fe DR CIV Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.
 
7 banda de la fe HIST Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.

 

fe2

 
[v. fenc]
 
m BOT Fenc.

 


Fe

 
símb QUÍM INORG/METAL·L ferro 1 1.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda